Bondesio (PSC): 'A Reus hi havia un govern d’un color, es va decidir passar pàgina i esperem fer-ho a Catalunya'

El número dos de la llista del PSC a la demarcació de Tarragona per al 12-M, Alberto Bondesio (Reus, 1984), actualment amb un lloc al Parlament Europeu, a la Comissió de Drets Civils i Llibertats, Justícia i Interior, i a les anteriors eleccions catalanes com a número cinc de la candidatura tarragonina, porta anys vinculat als socialistes. L'any 2009 va ser elegit primer secretari de la JSC (Joventuts Socialistes de Catalunya) del Camp, després de ser-ho a Reus també. A continuació, us oferim una entrevista al candidat, una figura reusenca a la llista socialista que reforça el pes del partit al Baix Camp.

Les enquestes apunten que el PSC guanyarien les eleccions... Com es valoren dins al partit aquests sondejos? Tenint en compte, és clar, els "bons" resultats de les anteriors municipals.

Les enquestes són un bon punt per mesurar quin és l'aposta de la ciutadania, però som molt cautelosos. Les campanyes les hem pres com un diàleg obert amb la ciutadania i també amb la resta de partits, on poder confrontar les diferents idees. Sí que és veritat que començar una campanya així et dona molta energia, però al final, el 12 de maig, serà la ciutadania qui decideixi. 

Com els ha agafat l'anunci de la convocatòria de les eleccions?

Aquesta convocatòria avançada de les eleccions és bàsicament perquè hi ha uns pressupostos que no s’aproven. El punt de partida el veiem ja no només des de fa tres anys amb l'actual govern (primer amb Junts i ERC, després amb ERC en solitari), sinó des de fa deu anys. Això és el que en els últims dies diferents entitats del territori m’han traslladat també.

Quina és la resposta que espera la ciutadania dels seus governs en un context internacional, on tenim dues guerres, la d'Ucraïna i la d'Israel, i després d'haver passat una pandèmia?

Què diu de la política actual que pel fet de no aprovar pressupostos, de no arribar a acords, la "solució" passi per la convocatòria d'eleccions anticipades?

Quan hi ha una convocatòria anticipada d'eleccions és perquè es produeix un moment de catarsi, i aquesta és una sortida.

El president Pedro Sánchez també va convocar eleccions anticipades, després de la moció de censura, perquè no van sortir els pressupostos endavant. En un moment en què un govern en minoria no és capaç d'aglutinar diferents grups parlamentaris, i aquí els comuns també tenen la seva part de responsabilitat, convocar eleccions permet sortir d’aquesta situació.

Al Parlament de Catalunya no s'apunta que hi hagi cap grup que tingui una majoria absolta per governar en solitari. Per tant, tothom hem de fer un exercici de veure quins compromisos es poden acceptar per desencallar la situació en què Catalunya es troba.

Salvador Illa ja ho ha dit, i és que hem de superar barreres de partits pel bé comú. Des de les institucions hem de treballar per això. No obstant, en el nostre cas, les línies vermelles són les extremes dretes. Ni VOX ni Orriols. Amb la resta hem de ser capaços de ser a una taula i veure què és el que necessita Catalunya. Evidentment, hi haurà diferents sensibilitats ideològiques i tothom ho haurà de saber perquè si no és així, la situació ja sabem quina és.

Com a número 2 aquí a la demarcació, què aporta la seva presència a la llista socialista per Tarragona? A les anteriors eleccions al Parlament anava de cinquè.

A la demarcació de Tarragona, el PSC compta, per una banda, amb l'estabilitat que donen perfils que ja estaven a les llistes, com la número 1, Rosa Maria Ibarra, o l’ebrenc Joaquim Paladella, però també amb una renovació de gent més jove a les llistes. Al final es tracta de sumar perfils.

Jo particularment, que he estat els últims cinc anys treballant al Parlament Europeu, conec els grans pactes europeus que s’han de poder traslladar i executar a Catalunya, la transició ecològica, la transició digital, el respecte per l'estat de dret… Les grans transformacions que han de definir, no només l'Europa, sinó també la Catalunya dels propers 50-60 anys, i aquí, Tarragona ha de tenir un paper fonamental.

Quines prioritats o línies de treball marca el PSC en la pròxima legislatura?

Salvador Illa ho comentava i ho resumia fa unes setmanes en una conferència on parlava de les dues transformacions grans a Catalunya després de l'arribada de la democràcia. 

La primera, amb la recuperació de la Generalitat i de l'autogovern. Aquesta transformació que ens va fer possible definir la Catalunya fins als anys 90, principis dels 2000, i posar Catalunya de nou al món. Un procés liderat per Convergència majoritàriament, però també des de municipis de les nostres comarques o la Catalunya Nord. 

Va haver-hi una segona transformació encapçalada pel president Maragall i pel president Montilla, on es van establir les noves bases d'estat de benestar o el nostre model educatiu, amb un milió de persones d'origen estranger arribant a Catalunya en deu anys.

Ara, el que proposa Salvador Illa és fer una tercera gran transformació perquè els serveis públics estiguin al centre de l'activitat. Aquests no són tan sols els serveis de sanitat i educació, els tradicionals de l'estat del benestar, sinó tots, per encetar les transformacions. Hem de saber on estem, què és el que volem fer, on trobem els dèficits…

Catalunya tenia fa deu anys un 15% de l'energia d’origen renovable, i erem punters a nivell estatal. Ara, seguim tenint un 17%, mentre que a la resta de l'Estat la mitjana està al 55%. La reindustrialització no arriba al 7% o està al voltant del 7% del PIB, i volem aconseguir que arribi al 25%.

Com valoreu les inversions de la Generalitat al nostre territori, ens trobem en una demarcació, a ulls de Barcelona, "de segona"?

En els últims anys, la inversió de la Generalitat a les comarques tarragonines no arribava als 40 MEUR. En aquests pressupostos que no s'han aprovat finalment, hi havia una inversió de 150 MEUR. Les inversions prèvies constaten una manca d'interès per part de la Generalitat respecte a les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre.

En una reunió que hem tingut amb una entitat vinculada al sector químic, ens deien que hi ha diferents moviments des de Barcelona -o des de l'àrea metropolitana de Barcelona- per agafar iniciatives que s’estan treballant des del Camp de Tarragona, com l'hidrogen verd, per portar-les cap allà. Això desestabilitzarà encara més el nostre territori. El nostre territori té moltíssimes riqueses i moltíssims avantatges en molts sentits, però ens ho hem de creure.

Vaig marxar d’aquí fa onze anys perquè no tenia feina i al principi tenia una relació d’amor-odi, en els anys més forts de la crisi, però amb el temps he anat veient que no només tenim moltíssims avantatges, sinó que a més som molt coneguts. Ja no només pel turisme de platja, sinó també per l’enoturisme. Hi ha gent dels Països Baixos, Eslovènia o Finlàndia que venen al Priorat, que coneixen el Montsant, Reus, Tarragona... Parafrasejant el que deien l'alcaldessa de Reus i l'alcalde de Tarragona fa unes setmanes, "quan ens ho creiem i ho executem, ens farem sentir". He vingut des del Parlament Europeu precisament per això.

A Catalunya ara som 7,5 milions d'habitants. Hi ha la qüestió de l'habitatge, de la sostenibilitat, de com vertebrem el territori… No podem cabre tots a Barcelona encara que ho volguéssim, que no ho volem, però no ho podríem fer. Hem de crear una sèrie de sinergies al territori i ser capaços de revertir que tot s’atrapi al centre de Barcelona. Tenim molta sort de tenir Barcelona i la seva àrea metropolitana, però hem de ser capaços de vertebrar el territori.

I quin és el paper que hauria de tenir el Camp de Tarragona dins el panorama català?

Hem de ser decisius amb allò que ens fa forts i amb allò que podem encara ser més forts. Parlar de l'hidrogen verd, l'energia i la descarbonitzacio ens farà forts. Ens ho hem de creure i fer creure a la resta que això és molt important. Hem de veure que tenim el corredor del Mediterrani, el Port, un aeroport… Hem de fer-nos valer i posar sobre la taula tot allò que és essencial per definir el nostre futur.

Espero molts diputats i diputades del PSC del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre, i també d’altres partits. Hem tingut diferents diputades i diputats, per exemple de Reus, i no s'ha traslladat de cap manera aquí. No et diré que serem un lobby territorial, però ens hem de fer valer. Moltes vegades aquí al final tenim la percepció que som el pati del darrere.

El mateix dia que ERC i PSC vau arribar a un acord de pressupostos es va renovar el compromís amb el projecte del Hard Rock. El PSC ha insistit que el Hard Rock no va formar part de la negociació dels pressupostos, mentre que la plataforma Aturem Hard Rock assenyala que "ERC serveix els interessos del PSC". El Hard Rock ha de ser una realitat?

Al Camp de Tarragona tenim tres vèrtexs d'un èlix que ens han portat a un desenvolupament fantàstic en els últims 40 anys: els sectors químic/industrial, turístic i agroalimentari. La conjunció d'aquests tres sectors ens han portat a on estem, a una de les regions amb més benestar econòmic.

Em vaig trobar amb les cambres de comerç de Reus, Tarragona i Valls. El sector automobilístic a Valls és més important que el que tenim aquí. En canvi, el sector agroalimentari aquí té més pes que al territori de la Cambra de Tarragona. Tres realitats diferents, però tothom demanava la posada en marxa del centre recreatiu de Vila-seca. Per què? Per desestacionalitzar el turisme.

Estem dient que el Hard Rock ha de ser la punta de llança de tot el sector turístic? Ho ha estat PortAventura? No. És un punt més per ser capaços d’atraure més turisme. Per molt que faci bo, al mes de gener a la platja no ens banyem, però hi ha altres activitats turístiques que es poden beneficiar de les externalitats positives del Hard Rock. Per tant, ha de ser un element més per sumar allò que ja tenim existent: tenim una ciutat patrimoni de la humanitat (Tarragona), la ruta del Modernisme a Reus o la Ruta del Císter, també tenim cinc DO de vins…

El Hard Rock ha de ser un altre pilar que, a més, ens demanen des del territori. Jo entenc que hi hagi plataformes que estiguin en contra de qualsevol moviment, però hem de ser capaços de generar llocs de treball de qualitat i desestacionalitzar el treball. Jo estava treballant a PortAventura quan tenia setze anys i sabia que des del setembre fins al març m’anava a l’atur. Hem de ser capaços de proposar una alternativa a això. O és que només ens volem quedar amb el sector turístic tal com està i no fer res més?

S’ha de crear exponencialment una millor i més forta oferta, més enllà de qui serveix a qui. El primer punt del projecte inicial del Hard Rock, llavors Barcelona World, el vam pactar CiU i el PSC, i ara ERC i el PSC. Hem de ser capaços d'escoltar el territori i definir-lo, tenint en compte que el Hard Rock no passarà a basar tota l’economia. Serà un valor afegit a allò que ja tenim, que ja és molt i molt apreciat.

Alguns partits marquen el complex recreatiu de Vila-seca com una línia vermella per arribar a acord parlamentaris i de govern. Tot indica que no hi haurà cap partit polític amb majoria absoluta a l'hemicicle i que, per tant, s'hauran d'arribar a pactes per a la investidura d'un President o Presidenta de la Generalitat de Catalunya...

No crec que sigui només aquest punt el definitiu, però pot ser un dels temes a posar sobre del paper a l'hora de parlar de la coalició de govern.

Els altres partits han de posicionar-se i saber si faciliten aquest nou valor afegit a l'oferta turística que tenim, a més en un moment en què tindrem serveis com el tramcamp o la nova estació intermodal, connectada amb l'aeroport. Hauran de definir què volen per a aquestes comarques i si prefereixen una estabilitat o no.

En els darrers mesos, s'han viscut al territori concentracions unitàries en contra del Hard Rock, de l'arribada de l'empresa Lotte Energy Materials a Mont-roig del Camp, de denúnica per l'estat actual de la pagesia, agreujat per la sequera. Quina anàlisi feu d'aquest malestar social?

El cert malestar social que hi ha les nostres comarques és similiar a altres malestars que podem trobar a la resta de la Unió Europea i a la resta de l'Estat, el que passa és que la materialització d'aquests va cap a un sentit o cap a l'altre.

Crec que el de la pagesia va a banda dels altres dos. Aquí hem passat tres anys amb una pandèmia i fins i tot quan estàvem tots tancats, no hem tingut mai cap falta de res en un supermercat. La pagesia és un sector que és clau, ho ha estat sempre i ara també. A més, en una situació de guerra com ens trobem.

A Europa hem de ser conscients que en el que ens ha passat amb la crisi d'Ucraïna és que ens hem trobat que en un moment determinat no hem tingut xips, i i el sector automobilístic es quedava aturat perquè no teníem xips.

L'energia havia augmentat moltíssim. A Portugal i Espanya (excepcionalitat ibèrica), teníem un percentatge tan considerable d'energies renovables i no dependents del gas rus que ens va permetre controlar aquesta inflació. Per això Espanya és un dels països amb menys inflació d'Europa.

Necessitem tornar a ser autònoms, no podem ser tan dependents de l'exterior perquè ens ha petat Ucraïna i ens ha petat Gaza. Hi ha gent com el senyor economista de les jaquetes de colors llampants -es refereix a Xavier Sala i Martín- que diu que per què hem de produir tomàquets aquí si importar-los del Marroc ens és més fàcil? I si al Marroc en tres dies hi ha un cop d’Estat i s’instal·la una dictadura, i ens quedem sense tomàquets? Els anem a buscar encara més lluny? I a més, per una qüestió de sostenibilitat, no tan sols en la producció, sinó també quant a conreu i ús de l’aigua.

Jo puc entendre el malestar de la pagesia. L’any 2008 ja vam patir una sequera i ja s’hauria d’haver començat a executar les dessalinitzadores que estaven planificades, s’hauria d’haver pogut segellar diferents pantans, s'hauria d'haver millorat el sistema de regadiu… Però des del 2010 fins al 2024 no ens hem dedicat a parlar de res més que sobre la identitat, doncs què passa? Que ens hem trobat amb una sequera deu anys més tard i els deures no estan fets. Recordo que amb el president Montilla van venir vaixells amb aigua de Mallorca perquè aquí no teníem aigua.

I respecte a les altres dues queixes?

Jo simpatitzo i podem seure. Ara bé, en un moment de transició econòmica basada en les energies renovables, de lluita contra el canvi climàtic i de cercar autonomia estratègica per no dependre dels agents exteriors, què volem fer? Volem tenir cotxes elèctrics per lluitar contra el canvi climàtic, sí o no? I si volem cotxes elèctrics, els volem comprar fora o els volem produir nosaltres mateixos?

A la Lotte Energy de Mont-roig del Camp se li destinen uns 50 MEUR dels Fons Next Generation. Això passa pel Consell Europeu on els 27 estats membre decideixen si aquests diners es poden fer servir o no per a això. Si han autoritzat aquests fons, potser alguna raó també tindran.

Jo entenc que a ningú li agrada tenir a casa seva una nuclear ni un complex petroquímic, però no és qüestió de tenir-ho o no tenir-ho, sinó conèixer quines són les mesures de seguretat que s’hi apliquen i saber quin paper volem jugar en la transformació econòmica i digital.

A data d'avui, quin és el posicionament del PSC envers la independència i el dret a decidir?

El paper del PSC en els últims deu anys ha estat el mateix. Nosaltres no som una opció  independentista, no ho hem estat mai. Partim d'un moviment internacional en què creiem que la igualtat i la solidaritat han de ser l'eix vertebrador i el canal de comunicació entre els diferents pobles, ja no només d'Espanya sinó d'Europa i de la resta del món.

Nosaltres el que volem és un millor encaix amb la resta d'Espanya, que passa pel diàleg. No és el mateix tenir un govern central liderat per Pedro Sánchez que encapçalat per Feijóo o Rajoy. Només el diàleg pot solucionar allò en què podem estar disconformes. Aquí entren molts aspectes, com ara la qüestió del finançament, el reconeixement de la llengua o l’Estatut. 

Nosaltres volem servir i unir a la ciutadania posant l'accent en allò que ens que ens uneix i no en allò que ens divideix. Hem de parlar de la inversió al Camp de Tarragona, de quin és l'estat dels serveis públics, de l'economia, de les energies renovables, de la creació de llocs de treball…

Si en els últims deu anys ens haguéssim dedicat a alguna cosa més, ara estaríem en una situació millor o més preparats per afrontar els reptes que tenim a nivell global, més enllà dels que tenim com a país. 

Uns dies abans d'arrencar la campanya electoral, el president Pedro Sánchez va iniciar unes jornades de reflexió, va plantejar-se si continuar endavant o no amb el seu càrrec.

És tan greu el que està passant en aquest país que m'entren ganes de plorar i de donar un cop de puny. Tenim uns poders fàctics, una fatxosfera, que quan no dominen, i dic "dominar", allò que creuen que els ve donat perquè es seu, carreguen contra allò i qüestionen la seva legitimitat.

Jo treballo al Parlament Europeu, a la Comissió de Drets Civils i Llibertats, Justícia i Interior. La Comissió Europea fa sis anys que diu que la renovació del Consell General del Poder Judicial d'Espanya s'ha de fer i el PP hi està de cul perquè no té la majoria per seguir posant algú del seu partit o afí a la seva ideologia política.

Si qüestionar la legitimitat de les nostres institucions democràtiques, d'un president del Govern, d'un govern sortit de les urnes amb una majoria parlamentària aclaparadora, amb més de set grups parlamentaris donant-li suport, per a ells no és greu, crec que s’ho haurien de fer mirar.

Si ara mateix Espanya té un rol decisiu a nivell europeu és gràcies, entre altres qüestions, a aquest govern. Fora de l'estat de dret no hi ha res, hi ha models autoritaris, dictatorials i oligàrquics.

A Reus hi havia un govern d’un color, es va decidir passar pàgina i esperem fer-ho a Catalunya amb Salvador Illa. També espero que la dreta de la fatxosfera sigui castigada per la ciutadania.