Divendres, 22 de Novembre de 2024

Al món rural també ens cal atraure i retenir talent femení

14 d'Octubre de 2020, per Raquel Serrat

Com a pageses i dones rurals, amb motiu de la celebració del Dia internacional de la dona rural, el 15 d'octubre, ens podríem fer ressò de moltes reivindicacions. Algunes, històriques d'igualtat, plenament vigents, i d'altres, més actuals, que la situació de pandèmia que ens toca viure aquest any ha fet aflorar d'una manera molt clara. Des del sector social de Dones d'Unió de Pagesos hem treballat per detectar aquestes deficiències i reclamar, a qui pertoqui, solucions.

Al món rural patim una manca de serveis que no ve d'ara. Políticament, és molt fàcil omplir-se la boca al parlar de la Catalunya rural, amb paraules com "despoblament", "relleu generacional", "oportunitats", "emprenedoria", "apoderament de la dona"... Però, quan temps fa que en parlem? Quan fa que fem política d'aparador? On són les solucions reals? Sense uns serveis sanitaris i d'ensenyament dignes, sense accés a l'habitatge, sense unes bones connexions a internet, sense unes infraestructures de comunicació sòlides, no som res més que un parc temàtic pensat perquè la gent de ciutat vingui a fer turisme.

Les muntanyes, les planes, els rius i els mars de casa nostra són cuidats pels pagesos i les pageses. Som gent que vivim i treballem tot l'any al territori perquè l'estimem, perquè és casa nostra, i també ho fem perquè la gent gaudeixi de productes de proximitat sans i segurs i dels paisatges impressionants que ens envolten. La pagesia i el món rural han de ser una aposta de país real. Per això, calen inversions, un finançament adequat per cobrir les necessitats de les persones. I no només calen diners. Cal creure en els beneficis que aportem a la societat i se'ns han de compensar.

Un centre d'atenció primària, una guarderia, un caixer automàtic o un escorxador municipal són equipaments que potser no són viables econòmicament al món rural, però són un dret, una necessitat. Als pobles hi vivim pocs habitants i, moltes vegades, d'edat avançada. La falta de recursos i d'atenció és el que ens ha portat a aquest desavantatge socioeconòmic. Hem de treballar per garantir la qualitat de vida i la igualtat d'oportunitats que ens mereixem. I aquí, la participació de la dona és imprescindible. Nosaltres tenim una visió transversal dels avantatges i inconvenients de viure a pagès perquè per les nostres mans passen gairebé sempre les tasques de cures, d'atenció a la llar, de gestió de l'empresa i de la feina del camp.

El nostre dia a dia fa que aquestes mancances del món rural siguin assumides i gestionades per nosaltres. I ho fem a gust, incansablement, perquè ho fem per a la gent que estimem. Però la societat també ens ha d'estimar una mica més, treballant col·laborativament i amb respecte. Si volem un desenvolupament rural sostenible cal atreure i retenir talent femení. Si a un poble no hi ha dones, el poble mor. Les pageses ho tenim molt clar però tots ens hi heu d'ajudar!"

Raquel Serrat és la responsable de Dones d'Unió de Pagesos.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Amapola  17 d'Octubre de 2020

EL MUNDO RURAL, Y SU COMPLEJIDAD.

Muchas personas llevan años intentando sobrevivir en el medio rural, porque les encanta, y francamente no es oro todo lo que reluce. Para las personas que SON del pueblo y tienen una infraestructura heredada (familiar, social y física) es más fácil, pero para los forasteros las trabas son importantes.

Los alquileres no son tan altos como en una ciudad, pero tampoco el margen de beneficio es el suficiente. Para cualquier gestión tienes que desplazarte la mayoría de las veces, puesto que los medios tecnológicos no siempre funcionan (aun así, menos mal que existe la ventanilla única para algunas cosas).

He intentado varios negocios y ahora mismo me encuentro estudiando la situación para emprender alguna nueva aventura, que espero sea la definitiva, y que me permita conciliar la vida familiar y laboral, así como poder vivir medianamente (tampoco pretendo hacerme rica).

Somos muchos los enamorados del mundo rural, aunque yo quitaría el término SENCILLAS. Cuando vas a pedir un crédito se cierran todas las puertas, no hay manera de conseguir ni un euro. ¿Cómo se hace para que te den un crédito, sin nómina y sin patrimonio? Sí, se tiene las ideas y las ganas de trabajar por mi cuenta. ¿Pero cómo inicio el negocio, si carezco de capital?

Ese problema tendría que tener una solución, personalmente pienso que debería ser el Estado…, quien avalase al emprendedor mediante una cuenta domiciliada en un Banco (acompañado con el estudio de viabilidad), donde los ingresos y gastos fueran registrados en dicha cuenta, ahí se podría empezar a ver el saldo, si es positivo o negativo, y los movimientos para poder analizar el futuro del negocio.

Porque una persona en el paro, al Estado y a la sociedad le cuesta dinero, y sinceramente, mirar al sol sin hacer nada es muy duro. La persona, el ser humano necesita desarrollarse, y aquí es donde deberían entrar las políticas sociales en el mundo rural.