Dijous, 28 de Març de 2024

Un valor que no suma i fa nosa

11 d'Octubre de 2020, per Xavier Guarque

L'aparició de la pel·lícula ‘La mort de Guillem’, a partir d'un llibre editat amb el mateix títol, ·resulta una aportació molt valuosa al que rares vegades veiem. El film és una coproducció dels canals públics de TV3, IB3, i A Punt. A més, per fer-ho més simbòlic, les tres televisions van fer l’estrena alhora, el 2 d’octubre.

L'Institut Ramon Llull es cuida de projectar a l'exterior la cultura catalana i la seva llengua, aquella que recull la diversitat d'accents i particularitats de cada lloc, però que, sota un mateix nom ens uneix o ens separa, des del moment en què es renega del seu origen i se l'anomena d'una altra manera. La llengua és el bé més preuat dels que disposa un poble, i és el millor vehicle per comunicar-se i arribar a tots els indrets de la manera més popular i planera.

Entre els molts mals, alguns irremeiables, que ens ha fet pertànyer a un Estat, carca i reaccionari, que no respecta la sort que representa comptar amb més llengües a més de la dita oficial, ha estat el de voler esmicolar el català.

Concretament per la part valenciana, amb el PP, i el senyor.Zaplana, arribant a l'extrem d'editar un diccionari de "valencià", tot reconeixent "Des de la RACV, a nivel filológico, reconocemos que el valenciano y el catalán forman parte de la misma familia lingüística, pero no queremos someternos a la normativa catalana...", la qual cosa resulta sobradament descriptiva.

Posteriorment, el 2013, per la part de la Franja de Ponent, també amb el PP darrere, la consellera de cultura del govern aragonès, la ripollenca Dolores Serrat, es va treure de la màniga la "Lengua aragonesa propia del área oriental de la Comunidad Autónoma". Perquè ens entenguem, el LAPAO, per no haver de denominar "català" el que es parla per aquelles entranyables terres.

Malgrat aquest atac destructor, amb l'objectiu de treure presència a una part del seu patrimoni cultural, l'Estat no ha aconseguit deixar el "català" com una propietat folklòrica més per utilitzar quan i perquè li convé. Per molt que al carrer se senti parlar més en castellà. Però, això és un altre tema a tractar.

Sempre diem, i ens repeteixen, que la pervivència de la nostra llengua és cosa de tots i cadascú de nosaltres, per això un dels punts on és més assetjada és a l'escola, perquè d'allí han de sortir els "nosaltres" de demà, i els partits polítics ancorats a aquesta "España" i punt, prefereixen la cosa tan tronada de "Antes partía que doblá". Prefereixen una Catalunya espanyolitzada, ben encotillada, abans que potenciar-la més, encara que només fos per treure'n més profit.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics