Fa uns dies ja vaig parlar d'una de les frases noves, "la responsabilitat particular", que ha posat de moda la situació que ens ocupa i preocupa aquest any, però el cert és que, curiosament, també n'hi ha d'altres que ara retroben el seu sentit.
Quan es recomana, o s'apel.la a la consciència de cadascú, o al "sentit comú" per com actuar en moments en què, segons ens diuen, s'han d'observar determinats detalls no gravats en el nostre subconscient. O, també, "coherència", que s'hagués pogut fer servir a l'hora de dictar normes i precaucions, des de l'inici fins a les diferents desescalades.
Conceptes que no semblen presents en el moment de deixar entrar turistes alemanys a les Illes mentre els espanyols no ho podien fer. O en com s'han reobert les platges, o en el moment de reactivar vols, bars, discoteques, on l'observança de les precaucions bàsiques ja es pot preveure que costa mantenir. O en com s'ha reprès l'esport, a escala professional, quan ja esdevé més espectacle/negoci que esport. Tot plegat fa pensar, automàticament, en els problemes que hi ha per organitzar les classes a les escoles i instituts pel curs que ve. No quadra.
I, finalment, una altra frase de nova creació, controvertida però que té el seu sentit, "la nova normalitat". No fa massa gràcia si només ha de servir per, segons ja es diu, deixar més rics els rics i els pobres més pobres, i ha de repercutir sobre les persones, la ciutadania que ha sofert els efectes de l'imprevist, i que ha seguit escrupolosament les normes o recomanacions. Tret dels que no entenen de recomanacions, que en qualsevol protocol ha de seguir tothom, sembla que n'estiguin exempts, que no va amb ells, que, en aquest cas, a ells no els cal mantenir distàncies, ni portar mascareta.
Realment, on sí que es podria albirar quelcom per una possible nova manera de viure, no s'hi ha notat res de nou. Seria llarg aprofundir en aquest punt però, a tall d'exemple, es pot dir de les entitats bancàries que, amb tot el seu negoci enfocat descaradament a ser digital, resulta que han restat obertes i, junt amb farmàcies i botigues de menjar, considerades "serveis essencials".
Està clar que per davant d'aquest bonic concepte n'hi ha un altre... En mans d'uns quants que decideixen el que, el quan i el com en cada situació.
