Divendres, 12 d'Abril de 2024

Creix la protesta social contra Milei

Les primeres mesures del president Javier Milei van provocar espontànies manifestacions de protesta a Buenos Aires, Rosario, La Plata, Córdoba i altres ciutats argentines. Veïns de diferents barris es van concentrar en places públiques recuperant la ja clàssica cassolada, on els manifestants acompanyen els seus reclams colpejant paelles i estris de cuina amb culleres o pals.

L'anomenat Decret de Necessitat i Urgència conté una sèrie de mesures desreguladores. Inclou la derogació de la vigent Llei de Lloguers, la prohibició del dret de vaga, la conversió en societats anònimes de les empreses estatals amb intenció de privatitzar-les i importants reformes regressives sobre la salut pública. En relació amb les assegurances sanitàries privades, ara podran fixar lliurement els preus. Advocats constitucionalistes assenyalen que Milei es va adjudicar facultats legislatives del Congrés i apunten que aquestes mesures seran denunciades judicialment.

El projecte econòmic es basa en el model de Pinochet a Xile i repeteix, bàsicament, les mesures que en el seu dia va aplicar la seva dictadura des del cop de setembre de 1973 i la de Videla, el març del 1976. El decret de Milei a Argentina afavoreix als sectors empresarials i consorcis econòmics internacionals; cedeix àrees claus del país i empobreix i perjudica greument les majories socials. 

Així anunciava aquestes similars mesures de la dictadura de Videla el diari 'Clarín' de Buenos Aires en la seva edició del 3 d'abril de 1976.

Milei va ser escollit després d'una campanya electoral on va utilitzar l'"acabar amb la casta política" com a bandera; un ham per a una societat cansada d'estafes postelectorals. Va comptar amb el suport de grans grups econòmics i financers, i també dels qui en el seu moment van fer costat a la dictadura militar. Però les seves mesures el posen en evidència. No recordo que un president escollit per vot popular a l'Argentina hagi tingut un rebuig tan contundent pocs dies després d'assumir el càrrec, només amb l'anunci de les seves primeres decisions.

El què passa és que el seu decret inclou mesures que afecten directament els treballadors. Permet les restriccions sobre el dret de vaga, planteja la flexibilització laboral i autoritza jornades laborals de fins a dotze hores. Milei també preveu formes mai vistes per aplicar la repressió policial davant eventuals protestes o concentracions, com identificar manifestants per a treure'ls subsidis o ajudes. En aquestes 300 mesures, inclou la prohibició d'intervenció de l'Estat per controlar els preus dels aliments, béns bàsics i lloguers, a més de la conversió en societats anònimes de les empreses estatals amb intenció de privatitzar-les i importants reformes regressives sobre la salut pública. I permetrà que les assegurances sanitàries privades podran fixar els preus lliurement...

El desballestament de l'estat argentí programat per Milei pot incloure en la històrica petroliera Jaciments Petrolífers Fiscals (YPF), possibilitat que ja té un ampli rebuig social dels seus tècnics i treballadors. (Ja va ser venuda per la presidència de Menem a Repsol, i recuperada a un elevat preu pel país durant el govern de Cristina Fernández).

El capítol de derogacions de lleis inclou la que fixava el control de l'estat sobre els comerços,  i desapareix l'Observatori del Control de Preus del Ministeri d'Economia. Una altra norma que Milei vol eliminar és la Llei de Terres, que en defensa de la sobirania nacional, limita la compra de terrenys naturals del país per part d'estrangers.

La resta de les mesures tenen la mateixa línia, que perjudica la majoria dels argentins i que els analistes les defineixen com dictades pel Fons Monetari Internacional. En resum, no només els treballadors i els sectors amb menors recursos seran els més afectats. És, en definitiva, tot el país.

Un legislador veterà va afirmar que Milei "ha posat bandera de rematada a l'Argentina". I el governador de la província de La Pampa, Sergio Ziliotto, va dir que "40 anys després de la seva recuperació, la democràcia viu un dels moments més durs i tristos de la seva història".

És oportú recordar el pensament d'Eva Perón: "L'única cosa que hem de fer és adquirir plena consciència del poder que posseïm, i no oblidar-nos que ningú pot fer res sense el poble, que ningú pot fer res tampoc que no vulgui el poble. Només cal que els pobles ens decidim a ser propietaris dels nostres propis destins! Tota la resta és qüestió d'enfrontar al destí". El seu històric llegat continua vigent.

Carlos Iaquinandi és periodista i coordinador de Serpal.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics