Estant-me jo a Nigèria, a una persona molt rellevant que viatjava a la Xina molt sovint, li vaig preguntar sobre aquests viatges, dient-me llavors que "la Xina és el futur, Europa és el passat". No vaig tenir cap impuls de defensa, d'autodefensa, de buscar arguments per rebatre aquesta afirmació, ja que vaig tenir la certesa que no en trobaria cap, tret que busqués en impulsos de pertinença que, com l'orgull, n'hi ha de rectes, legítims, diguem-los acceptables, i n'hi ha de torts que no surten més que de les nostres misèries disfressades d'una història que ens hauria d'avergonyir, i per això persistim a legitimar i creure'ns com certes totes les mentides del que ens diem a nosaltres mateixos món civilitzat, el nostre món cofoi de si mateix, vivint satisfet i vanitós darrere aquesta màscara, plens d'ignoràncies voluntàries, o pot ser, sense més ni més, en la ignorància, també culpable. La història d'Europa és una història de desastres i de crueltat. I no ens hem de refugiar, d'exculpar en altres històries, totes són el mateix.
Àfrica no té res a veure amb els documentals del National Geographic ni gairebé sempre amb allò que ens expliquen, mai amb allò que ens diuen els que no són ni viatgers sinó turistes d'agència amb l'American Express a la butxaca, igual que moltes ONG que creuen complir una missió salvadora, quan la majoria volen només salvar-se a si mateixes, vivint els seus particulars Dia del Domund, també a despeses pagades, per tornar i contar-nos de la seva generositat, les seves tràgiques i perilloses experiències, tot amb la mateixa superficialitat del mateix carnestoltes.
Ens podem dir alhora que Àfrica també segurament és culpable de la seva pròpia història. Si bé de la seva no se n'amaguen ni en tenen cap motiu com (sí) passa amb nosaltres. El que no coneixem de cap país africà és que colonitzés Bèlgica o Alemanya o qualsevol altre; ni com un menyspreable rei belga s'apropiés mai de cap "Congo" europeu, d'Itàlia o Espanya, per exemple, per tenir-nos més a prop; o com un Papa, amb llicència divina, davant d'un mapa, tracés cap ratlla amb un llapis i dividís el món en dues parts, sense goma d'esborrar.
Això, a Àfrica, amb fronteres que no existien, traçades arbitràriament amb el dret de la força, que no és dret sinó vilesa i menyspreu, en línies rectes. Menyspreu d'ètnies i comunitats, dels seus costums, tradicions i creences, per obligar-los, amb penes de la seva vida, mentre eren espoliats, a una nova fe. Doctrina i pal i, no considerats humans, venuts com a bestiar. Tots som fills de Déu, i Déu està de part nostra, i en nom seu actuem, som els civilitzadors d'Àfrica, som els europeus. Hi ha ficcions molt raonables del que hagués passat si l'Àfrica no hagués patit la colonització europea, o de cas, hem de dir gaudit d'aquesta colonització que, com a mínim, potser ens confessem, ells no van demanar. "Europa és el passat", aquest passat. Cert que ningú no sap res del futur, el futur no existeix, per això s'anomena futur, però el present d'Àfrica, almenys en part ineludible, ve de la seva certa història, i de la nostra mentidera, per disfressada, i vergonyós per ignominiosa. "La Xina és el futur" o qualsevol altre, però, per favor, Europa, no ens en salveu més, no, gràcies, no volem el vostre futur.
Ara el món els espolia amb enginyeries mercantils, amb altres arquitectures humanes, amb corrupcions sense mesura. L'explotació no s'acaba mai. Persisteix sense esperança la misèria extrema de molts milions de persones que, curiosament, atès el passat colonitzador cristià, troben la pau a la fe de l'Islam. Més de la meitat de la població africana és musulmana. El cristianisme "europeu" tampoc no ha aconseguit majoritàriament el futur africà.
Joan Llopis és gerent empresarial.
