Perquè el que ocorre a Ucraïna, a vegades es diu "invasió" i en altres "guerra"? Ucraïna era un país sobirà i normal, fins que va manifestar el desig d'entrar a la UE, i després a l'OTAN. Sembla que aquest va ser el motiu perquè que a Rússia, Putin, s'atorgués el dret d'envair-la, atacar-la i destruir-hi infraestructures i serveis. A més de matar-hi civils, amb la roín raó de la defensa preventiva davant d'un "possible" atac de l'enemic.
Ja han passat més de dos anys i mig d'aquesta guerra. I el món s'ho mira i assisteix al nou concepte de "guerra". Un nou concepte que consisteix que una part ataca i l'altra ho entoma, tret d'algun moment en què treu forces i contesta, encara que amb les condicions que les seves capacitats li permeten.
Pregunto, la solució a aquesta salvatjada monumental és dotar de més armament a qui està patint l'atac, o és parar els peus i fer entrar en raó al que ataca? Ara, resulta que la Comissió Europea es reuneix per determinar el suport militar de la UE a Ucraïna.
La hipocresia de l'ésser humà en situacions límit, de fusta o redolta, es pot manifestar en tots i cadascun dels aspectes que ofereix la vida. Però, quan aquesta hipocresia és al poder, amb un determinat poder executiu, ja agafa dimensions inclassificables i la repercussió deixa un rastre a la història molt major i més profund del que les notícies ens diuen. Això, obre el dubte que potser el poder no és tal i el que impera és la llei del més fort.
Sé que potser m'estic posant a les carxoferes, perquè cadascú a casa seva viu com vol, però encara que només sigui amb ulls de qui pateix les imatges i notícies d'aquesta actualitat crec que queda justificada la meva opinió. I ho faig de la mateixa manera que ho podria fer en veure la infinitat de camps de refugiats de gent que no té res més. O per altres guerres que hi ha escampades pel món, totes amb diferents raons donades pel més fort, però amb el mateix rerefons, que mai ningú té prou motius, ni cap dret superior, per actuar d'aquesta manera. I paral·lelament, no es comprèn com no es pugui aturar. Fa angúnia veure que com més gran és la bola o el disbarat, és més difícil actuar-hi.
Amb el temps, apareixen moltes facilitats tecnològiques, uns avenços en la humanitat que xoquen i fan reflexionar quan observem la realitat del nostre món i les seves constants guerres territorials.
