10n 14 de Novembre de 2014
Ja surten a bordar els pseudo
Ja surten a bordar els pseudo periodistes que viuen de les rabietes Independentistes.
Alícia Alegret ja no podrà bordar a Carles Pellicer i fer-lo callar quan vulgui. I això que l’encara alcalde havia de ser el responsable de portar la corretja a l’hora de treure-la a passejar, si fem cas a una relació de forces que li donava més pedigrí al candidat convergent que a la popular. Al final resulta que després del 9N Pellicer s’ha entrabencat de forma tonta i s’ha fotut de cap al sortir de casa per fer un volt amb Alegret amb la intenció de permetre que s’esbrabés una mica de tant d’estar tancada. En el seu descàrrec hem de dir que era necessari, perque els brams de l’Alegret ja s’escoltaven a tota l’escala i els veïns n’estaven fins al capdamunt de veure com la brossa que ells generaven l’acabava pagant la comunitat. I les ordenances municipals están per complir-les. Perque de ben segur que en deu haver alguna contra pactes antinaturals. No ho sé, francament. Ara bé, contra pobres sí que n’hi han, però és que a Reus de pobres no n’hi ha ni un. I si n’hi han, s’amaguen, que així no molesten.
Pellicer ha trigat tres anys en adonar-se que de vegades les companyies poden ser perilloses, perque fer-se selfies al Parlament cobrant com a diputat agrada molt a la penya que s’ha posat en política, per suposat, per solucionar problemes, malgrat que n’acaben creant més que no pas una altra cosa. Per suposat també, és clar. La llàstima és que la política a Reus es decideixi a partir d’una trucada de Barcelona a cobrament revertit. Perque si algú ha descobert ara que el PP és anticatalà, s’ho hauria de fer mirar a una mútua, que a hores d’ara és l’únic que dóna garanties de tractament després d’haver desmantellat la sanitat pública. Bé, ells i els que havia abans, que la van convertir en un caixer automàtic per a pagar-se els capricis.
Sortíem d’un règim, més que no pas d’un equip de govern, i hem acabat en un equip de desgovern que volia instaurar un règim d’idees tant baix en hidrocarburs que s’acabat morint d’inanició pel camí. Alegret i Pellicer es troben ara en una cruïlla: els seus els voldran per a repetir com a caps de llista? Hi ha soroll de sabres. Potser ara Alegret hauria d’aprendre a miolar. Alguna cosa així com “jo vull repetir”. Pellicer ja fa temps que sap el què ha de fer. Una altra cosa és que sàpiga què li faran fer…
Jordi Siré és periodista.
Etiquetes:
