El dia 10 de desembre farà 70 anys de la proclamació per l'Assemblea General de les Nacions Unides de la Declaració Universal de Drets Humans. Rarament es podria expressar en tan poques paraules el missatge profund i a l'alhora engrescador que conté el primer paràgraf del preàmbul de la declaració: "El reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el món".
Cal preguntar-nos, però:
Què fem respecte al comportament fraternal dels uns amb els altres quan convivim amb persones d’extrema pobresa? Què fem quan al respecte pels que són diferents, que no els volem com a veïns o que els nostres fills s’eduquin amb ells? Què fem respecte al dret a la vida de tantes i tantes persones que moren fugint de conflictes o buscant un món millor? Què fem proclamant que ningú serà sotmès a esclavitud quan cada dia llegim notícies de dones explotades sexualment que pràcticament viuen segrestades, o persones que se les explota laboralment sense límit d’horari ni els beneficis laborals que la llei estableix? Què fem respecte a que ningú sigui sotmès a tractes cruels o degradants, quan les demandes per delictes d’odi omplen les planes dels diaris i formen part del nostre vocabulari habitual els mots despectius cap els immigrants, sense sostre? Què fem respecte al dret de tota persona al reconeixement de la seva personalitat jurídica, és a dir, a ser reconeguda com a subjecte de drets i obligacions, en el cas dels sense papers?
L’anàlisi dels cinc anteriors drets fonamentals l’he volgut fer centrat en la nostra societat, ja que quan les situacions que es narren, ens cauen lluny, de seguida ens ve l’excusa que no hi podem fer res. També podem dir que escau a l’Administració Pública vetllar perquè aquests drets siguin realitat en els seus administrats, però també està en les nostres mans pal·liar en la mesura que puguem les mancances dels nostres veïns, acollir el que és diferent i veure aquesta diferència com un enriquiment, treballar en tasques de voluntarietat a favor dels refugiats; denunciar les situacions d’injustícia que coneguem i a la vegada complir amb les obligacions laborals en el cas de tenir empleats i per últim hem de reconèixer en cada persona, tingui l’aspecte que tingui, la seva singularitat i dignitat, doncs només així farem un món millor fonamentat en la llibertat, la justícia i la pau.
Les Sindicatures i en tot cas, la Sindicatura Municipal de Greuges de Reus, que té una antiguitat de disset anys, treballen en favor de la dignitat i dels drets de totes les persones.
Pere Pagès Serrano és el Síndic municipal de greuges de Reus.
