D’ençà que vàrem acabar el batxillerat en un institut de Reus, el grup d’amics ha continuat desenvolupant els seus projectes de vida a Reus: buscant feina, establint relacions familiars i d’amistat, i gaudint de l’oci i la cultura. Tanmateix, avui dia, quan tots ja hem superat la trentena i es continua treballant en el projecte de vida, això ja és història, la majoria, han marxat. El Morell, Vila-seca, Almoster... són alguns dels pobles on viuen les meves amistats. La vida social és majoritàriament reusenca, però les seves necessitats de salut, educació i benestar radiquen al seu nou municipi.
La ciutat de Reus, es troba en un moment d'inflexió. Fa més d'una dècada que la ciutat es troba en situació d’estancament que s'expressa amb la dita "qui dia passa, any empeny". Dita que s’ha convertit en un referent de la gestió municipal, impregnant també la política d’habitatge
La ciutat de Reus fa molts anys que arrossega un problema endèmic en relació amb l'habitatge digne pels seus ciutadans. Lamentablement, podem dir que durant deu anys no s'ha fet cap aposta política decidida ni cap projecte que desenvolupi habitatge a llarg termini per satisfer la demanda social. El titular que va impactar la campanya del 2019 va ser la proposta dels 1.000 habitatges públics projectats durant la legislatura que ara s'acaba. Aquests 1.000 habitatges són un fantasma que recorre l'ombra de govern de l'alcalde Pellicer i la seva regidora d'habitatge, que ara és la candidata de Junts, Teresa Pallares. I si tenim el fantasma arrossegant-se des de 2019, ara ens hem trobat aquests dies que han tornat a treure la fantasmada i, novament, prometen, com si es tractés d'un retorn al futur, 1.000 habitatges de protecció social. Ja es diu que en política es poden fer moltes coses, però el ridícul, no.
La proposta política de promoció d'habitatge per part del govern actual ha consistit a transformar edificis amb problemes d'estructura i fonaments, en pàrquings i aplanar solars abandonats en zones d’aparcament. És d'agrair la feina tècnica de posar-se al dia amb l'estoc d'habitatges dels quals disposa l'ajuntament i fer-ne manteniment. També és important la borsa de mediació de lloguer social, acció on cal aprofundir més. Però amb la situació d'emergència de l'habitatge que es troba la ciutat cal anar més enllà, cal transformar.
La situació de l'habitatge suposa que un parell de propostes no permeten capgirar el mercat de l'habitatge local, per això des de la candidatura d’En Comú Podem apostem per utilitzar tots els mecanismes que ofereix la -recentment modificada- normativa estatal per obligar als grans tenidors que tenim a la ciutat a treure de l'amagatall tots els habitatges sense ús que tenen. Cal donar oportunitats perquè els barris estiguin plens de vida veïnal i no plens d’habitatges en desús i abandonats. En aquest àmbit, com a gran propietari que és, cal un diàleg ampli amb la SAREB per poder fer ús del màxim possible de les propietats de les quals disposa. Que projectes com el de la Hispània no siguin exclusivament un projecte per legislatura, sinó treballar-ne molts més.
Cal convèncer encara més a les reusenques i reusencs que disposen d'un pis o més pisos buits que l'instrument de la Borsa d'Habitatge és un element troncal per fer comunitat a la ciutat. A més, amb un parc d’habitatge envellit com el nostre, cal promoure la masoveria urbana dels habitatges, per millorar-ne la conservació i facilitar la inclusió de més habitatges al mercat. També es poden treballar projectes de comunalitat urbana i cooperatives d'habitatge que estan apareixent sobretot a Catalunya i on és indispensable fer un acompanyament públic, també municipal.
Finalment, aquesta legislatura que comença cal estar amatents a l'expansió que està fent el turisme en la postpandèmia, perquè té una derivada molt clara a la ciutat de Reus. Ens podem trobar que si el turisme es descontrola, molts dels pisos reformats i rehabilitats amb diners públics es transformin en pisos turístics que no retornin al mercat d'habitatge d'ús habitual.
A l’hora de la veritat, per atendre a la necessitat que tenen els reusencs i les reusenques d’un habitatge digne, necessitem un govern que dugui a terme polítiques transformadores, que permetin sumar accions per aconseguir trencar la dinàmica actual del mercat d’habitatge i facilitar l’accés de tota la ciutadania a una llar que els doni l’estabilitat per desenvolupar els seus projectes de vida a la nostra ciutat.
