Vagin familiaritzant-se amb l'hidrogen verd. Vagin interioritzant-ne el concepte. És la clau de volta del futur territorial. Després dels avenços de les últimes dècades gràcies a l'arribada de l'aigua de l'Ebre, la consolidació de la Universitat Rovira i Virgili i la sofisticació de l'oferta turística amb Port Aventura, el Camp de Tarragona necessita nous projectes que el catapultin, més encara davant del sotrac inesperat provocat per la pandèmia de la Covid-19. Necessitem bons projectes i ben diversos i plurals però n'hi ha d'haver un, que per la seva ambició i sentit estratègic, actuï de catalitzador. El Camp de Tarragona pot ser, per moltes raons, la regió europea capdavantera en l'aposta per l'hidrogen verd.
Ja s'ha posat fil a l'agulla. De moment, sota el lideratge de la URV, es constituïa fa un mes la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud. A partir de la suma de complicitats entre universitat, administracions, empreses i la resta d'agents socials i econòmics es tracta de vèncer les resistències als canvis i fer que els engranatges funcionin per dibuixar un demà radicalment diferent. Les bases potencials les tenim. Una universitat que excel·leix, gràcies a la bona tasca investigadora, en la generació de coneixement al servei del territori. I una indústria de referència en els sectors petroquímic i energètic que necessita passar pàgina d'uns models caducs per avançar decididament cap a les energies netes i la sostenibilitat. Amb la crisi climàtica és un imperatiu. A més a més, a diferència del que sol passar, que hi ha projectes però no hi ha diners, ara paradoxalment és a l'inrevés. De programes de fons europeus adreçats precisament a innovació i a transició energètica n'hi ha diversos i de ben dotats. Però és que a més ara la UE posa a disposició d'aquests propòsits un nou Pla Marshall: el Next Generation EU. El que ara faltaran -diuen- són projectes per a tants diners. No és tan sols una oportunitat sinó un deure saber atreure molts d'aquests recursos cap aquí perquè permetin concretar una revolució que canviarà les nostres vides.
És l'hora de la màxima ambició i d'actuar amb rapidesa per no deixar perdre el tren, en altres llocs amb menys potencialitats ja van espavilant-se. Es tracta de deixar de copiar els millors models per esdevenir el model en aquesta matèria. De propiciar un gir de model productiu. De convertir-nos en l'avantguarda investigant i invertint en energies renovables i producció, emmagatzematge, distribució i ús d'hidrogen verd. De predicar amb l'exemple i de ser un banc de proves de noves formes de mobilitat amb aquest combustible.
L'èxit de l'aposta per l'hidrogen verd pot ser el motor d'un cercle virtuós que reverteixi en millors oportunitats de desenvolupament també per als sectors que aparentment no hi tinguin una relació directa, i, en conseqüència, representaria un salt endavant en la qualitat de vida del conjunt dels ciutadans. I amb aquest desenvolupament econòmic, tecnològic, social i ecològic també haurà de caure, com la fruita madura de l'arbre, l'encara pendent articulació territorial que ens faci més forts en la defensa dels nostres interessos col·lectius. Fem-ho.
Gerard Gort és periodista
