Dimarts, 02 de Març de 2021

Gabriel Ferrater: Any, Fundació i Càtedra

15 de Desembre de 2020, per Biel Ferrer

Diuen que l'ocasió fa el lladre. I, doncs, resulta que només falta un any (de no res) per al centenari del naixement de Gabriel Ferrater a Reus. L'any 22 d'aquest mil·lenni, Any Gabriel Ferrater? Vés a saber! Perquè l'efemèride s'esdevindrà tant sí com no per l'inexorable tempus fugit, però la commemoració ja es veurà. I, doncs, què farem, què direm? Doncs, ras i curt, carpe diem: l'Associació Gosar Poder hi ha estat pensant prou, té propostes ben concretes de totes les mides i funcions i fins i tot les ha presentades a les autoritats municipals corresponents, escaients i silents. La llista de pensades és llarga, relacionades amb cinc objectius fonamentals a tota política cultural com cal: foment de la lectura, de la creació literària, del pensament crític, del coneixement científic i de la sensibilitat artística.

En voldria destacar dues, que tenen molta solta perquè no són pas ocurrències d'una nit de sexe, gin i rock'n roll, sinó que responen a raons necessàries, fruit de l'emmirallament en un altre autor nostrat que Gabriel Ferrater va salvar de l'escabetxada que va gosar poder fer quan va entrar en acció com a crític literari a ultrança. Vet aquí la Fundació Josep Pla, que neix l'any 1973 a Palafrugell, quan el mateix escriptor decideix donar-hi la seva biblioteca particular i crea la Fundació Privada Biblioteca Josep Pla, regida per un Patronat que s'ocupa de la seva conservació i de facilitar l'accés al públic interessat, de divulgar-ne l'obra mitjançant rutes literàries i gastronòmiques... I vet aquí la Càtedra Josep Pla de Literatura i Periodisme, que es va fundar l'any 2011 a partir de l'acord entre la Fundació Josep Pla, l'editorial Grup 62 i la Universitat de Girona (on, per cert, hi ha dipositat el llegat de son germà, Joan Ferraté, sobre el qual ja va escriure, a l'article "El llegat Ferraté(r)", la doctora Fina Masdéu) de la qual en són els objectius principals preparar noves edicions de l'obra de Josep Pla i divulgar el seu llegat, des del rigor acadèmic i a través d'activitats diverses. Déu n'hi do! Doncs això mateix, però a Reus, en relació amb Gabriel Ferrater, amb la complicitat de la universitat, de la ciutat, de l'empresariat i del proletariat.

No ens en cansem pas, doncs, d'edificar estructures d'estat de debò, que perdurin i que fóra bo d'estrenar aprofitant l'avinentesa del natalici, per tal de reivindicar, divulgar i analitzar críticament l'obra d'aquest homenot reusenc (quin altre escriptor ganxet ha assolit tant de prestigi nacional i internacional, amb el permís d'Antoni de Bofarull, Joaquim Bartrina o Xavier Amorós?). Sense mitificar-la, sinó fent-ne una lectura comprensiva, contrastada, imprescindible. No us reca sens cabals de fer-ho tot? Ni mig estiu amb una flor es fa! Que a ser lliures ben hàbils ens volia, ja ho va dir el Biel Ferrater prou clar.



Biel Ferrer Puig és filòleg, professor de Llengua Catalana i Literatura a l'institut Gabriel Ferrater i membre de l'Associació Gosar Poder.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics