Per fi, podrím dir, si no fos perquè ja s'esperava aquesta sentència i que anul·larien el decret del Govern, que sabem la data de les eleccions a la Generalitat. La secció cinquena de la sala del Contenciós Administratiu del TSJC, ha anticipat la conclusió de la seva resolució (en el moment d'escriure aquest article encara no ha estat publicada). Ja és d'agrair que no esperés a fer-ho en plena campanya electoral, com inicialment tenia previst i s'avancés al divendres 29, tot i que en cap cas ha estat una sorpresa, des del mateix moment en què va acceptar a tràmit el recurs presentat per un particular, que tot i que afirmava que ho feia en nom propi, tampoc negava la seva proximitat a un partit polític.
Els arguments exposats a les hores pel TSJC varen ser, si mes no, una mica curiosos. Recordem que una de les raons per aplicar immediatament les mesures cautelaríssimes i suspendre el decret del govern, va ser que tenien la percepció que existia un gran interès de la societat per votar, cal pensar que tenien dades que desconeixem, ja que tots els partits, menys un, estaven d'acord amb posposar les eleccions i desconec l'existència de manifestacions demanant votar ara. Un altre criteri exposat, era que consideraven que Catalunya no podia estar-hi més temps sense un govern estable, deixant de banda que aquesta situació anòmala es va produir precisament a conseqüència d'una sentència del mateix tribunal que van inhabilitar al president Torra.
Aquesta explicació, sembla mes un criteri polític que no pas jurídic. Els defensors d'aquesta resolució, argumenten que el dret de vot és un dret bàsic i per tant no pot ser conculcat. En això crec que podem estar-hi tots d'acord, però em preguntaria, quan s'ha prohibit votar? I on eren aquests defensors dels drets de la ciutadania quan es limitava el dret de circulació, amb els confinaments locals? Quan es prohibeix el lliure moviment en certes hores, amb el toc de queda?, Quan s'obliga a tancar establiments amb el risc que pot comportar per les economies de les persones directament afectades? O quan es limiten les reunions familiars?
També són drets bàsics, però precisament atenent a un dret major, que és la vida, tothom ho hem acceptat per la defensa individual i col·lectiva d'aquesta. Però el dret de vot, cal preguntar-se si està per sobre i és el bé major a defensar o són els interessos polítics dels partits. Tot just comença la campanya electoral i ja sorgeixen les resolucions, en forma de prohibicions de les Juntes electorals. La primera que hem conegut és la prohibició de fer manifestacions a favor dels presos polítics, perquè consideren que són partidistes i podrien, d'acord amb la seva ideologia, beneficiar a dues candidatures.
Ara ja no tan sols s'impedeix posar una bandera, o una pancarta en un edifici públic, quan aquests han de ser imparcials. Ara també és demanar al ciutadà que també ha de ser neutre en les seves manifestacions. Entenem, atès aquest criteri, que un ciutadà qualsevol no pot fer declaracions oi qualsevol gest que porti a identificar-ho amb una ideologia política, ni tampoc suposo, anar en grup portant la bandera d'un partit. Si el poble no pot dir, en manifestacions o sense, a qui vol que es voti. Estem perdent quelcom més que un dret de manifestació.
Ara resulta que l'estat d'alarma permet que es puguin fer mítings i que la gent, que no es pot desplaçar per anar a veure als seus pares que viuen en una altra població, puguin anar-hi a qualsevol lloc a escoltar al polític de torn. Una vegada mes els criteris polítics marquen què podem fer. En tant el PSC-PSOE, suposo que sense recordar que varen estar ells qui redactaren el contingut de l'estat d'alarma que permet aquesta (incongruent) activitat, una vegada mes amb l'argument de drets bàsics, posen el crit al cel, per aquesta permissivitat. Resulta sorprenent que això els hi preocupi, quan han vist bé, que més de cinc milions de persones s'hagin de mobilitzar en un sol dia, per anar a votar argumentant que si agafen el metro per anar a treballar i poden fer un cafè (en unes hores limitades), també poden anar a votar.
I en aquest escenari, torna a prioritzar-se els interessos dels partits sobre la salut. El ministre de Sanitat Salvador Illa, que ha estat com un dels menys valorat de tota la UE, deixa el seu càrrec, precisament un dia abans d'haver de respondre de la seva actuació davant el Congrés dels diputats, i evitar dir la dificultat que hi ha per obtenir les vacunes. Una informació que vàrem tenir en primer lloc pel ministre alemany Güerri, que va avisar que hi hauria una manca fins a probablement el mes d'abril. Tot i això es permet mantenir en declaracions posteriors el calendari del 60/70% immune per l'estiu.
Clar que l'opacitat en tot el que afecta les vacunes de la Covid-19, s'estén fins als òrgans rectors de la U.E., que no permeten saber les condicions de compra a pesar dels diners aportats per la investigació Novament sorgeix una pregunta. També amb això prima la política?
Joan Bermúdez és advocat i politòleg.
