Amb l'arribada de la democràcia, el Parlament de Catalunya va declarar el dia 11 de setembre Diada Nacional catalana en la seva primera llei després del seu restabliment, l'any 1980. L'article 8.3 de l'Estatut d'Autonomia estableix: "La festa de Catalunya és el dia Onze de Setembre", anomenat també "la Diada".
Per què es tria una festa que, en teoria, commemora la derrota de Catalunya i la pèrdua de les seves llibertats? No li veig cap altra explicació que no sigui la facilitat per a la manipulació injusta que ha patit aquesta data històrica a mans dels nacionalistes.
Qualsevol persona mitjanament informada sap que aquesta derrota no ho va ser de tot Catalunya, sinó d'una part de catalans i espanyols que havien optat per donar suport al pretendent austríac enfront del Borbó Felip V (especialment els barcelonins, tot i que tampoc tots). Així ho demostra la crida a la lluita del Conseller en cap de Barcelona, Rafael de Casanova: "Acudiran tots als llocs assenyalats a fi de vessar gloriosament seva sang i vida pel seu rei, pel seu honor, per la pàtria i per la llibertat de tota Espanya".
Cal recordar que, en perdre Barcelona la guerra -que no Catalunya ni tots els catalans-, va patir l'abolició dels Usatges o Constitucions de Catalunya, igual que l'Aragó i València havien perdut els seus furs. Res a lamentar. Al contrari, ja que es tractava de lleis que protegien els interessos nobiliaris i burgesos, i no les llibertats del poble, com falsament es vol fer creure. A més, cal ressaltar que el Decret de Nova Planta conté reformes gairebé exclusivament referents al sistema judicial, i no al dret civil, per al qual van continuar regint els Usatges. I des de l'esmentada abolició, el creixement demogràfic i econòmic de Catalunya va ser més gran que mai.
També cal afegir que, lluny de donar la seva vida per la pàtria, finalment el senyor Casanova va morir tranquil·lament al seu llit, molts anys després, havent portat una vida pròspera a la seva ciutat. Tot això se li oculta a la població i la Diada és doncs una festa que, manipulant la Història, reivindica falsos greuges i es converteix en defensora de la independència, que és una aspiració de només una part dels catalans.
Per això ens l'han robat. Se l'han apropiat una part dels catalans, els separatistes. Cap català que no estigui d'acord amb la independència pot sentir-se còmode en aquesta celebració que només posa l'accent en l'aspecte identitari català, no com a riquesa que molts compartim amb altres aspectes de la nostra identitat, sinó com una cosa que ens separa de la resta dels espanyols.
Per tot això, no la sentim com a nostra, com sí sentim que una festa que ens uneix a tots és la de Sant Jordi, que és la que nosaltres proposem com a festa oficial.
Juan Carlos Sánchez és portaveu del Grup Municipal de Ciutadans (C's) a l'Ajuntament de Reus.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics