Dissabte, 23 de Novembre de 2024
Com ja he manifestat en diverses ocasions, crec que el problema interterritorial de la llengua és que s'anomeni "català" quan es parla a més indrets que Catalunya.
Això no tindria més rellevància, atès que a les Illes, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent, l'Alguer i a la mateixa Andorra, sempre parlen de llengua catalana. Però la sensibilitat en aquest aspecte al País Valencià sempre ha estat diferent i ha ferit determinades orelles. Sobretot, amb la incidència política quan hi ha governat el PP, i no cal dir si, com ara, governa amb Vox. L'ideari del partit ultradretà és al·lèrgic a tot el que pugui representar la diversitat i la pluralitat existent a Espanya. Però, tampoc es pot obviar, pel que es veu, que aquestes són les opcions polítiques preferides dels valencians a l'hora de passar per les urnes.
A propòsit que s'hi pugui parlar amb totes les llengües de l'estat, propostes com la de Ximo Puig al Congrés d'anomenar-la "català/valencià", podria ser una bona idea per normalitzar la situació, sempre que no s'aprofiti per fragmentar oficialment la llengua.
Com ha afirmat Teresa Cabré (IEC) el dia 22, a Vilaweb: "La llengua és una de sola, amb les seves varietats diverses". I aquí s'hauria de contemplar, no només la varietat parlada al País Valencià, sinó també a les Illes, a la part de Ponent, a les Terres de l'Ebre, per exemple. Això, determina la vida d'una llengua.
Per la mateixa regla, pregunto: a algú se li acut discriminar el castellà de Castella, del que es parla a Andalusia com andalús, del de Mèxic com mexicà, del d'Argentina com argentí, etc.?
Doncs sí en aquest cas no es fa, i es protegeix, i fins i tot es recalca submisament com "espanyol", s'hauria d'acceptar el dret que té d'existir el català com a tal, amb totes les seves varietats, mots i accents, sense que només anomenar-lo representi cap atemptat contra res. Ans tot el contrari, és una riquesa identitària pels catalans, però també una riquesa cultural i patrimonial per Espanya i els espanyols. Mai pot ser considerada una competència o una moléstia.
Com també diu la referida Teresa Cabré, el que seria més encertat és utilitzar la fórmula "llengua catalana, a València denominada valencià", tot i que em temo que tampoc satisfaria als que es volen sentir ofesos per això.
Tot és buscar totes les arestes, o si cal crear-les, que pot tenir "la concepció acadèmica, filològica i científica, reconeguda fins i tot en el diccionari per la RAE, al dir que la llengua és una, la catalana".
Amb tot, és ben llastimós que sempre haguem d'estar que tomba que gira amb la llengua. Fa pena que, amb una malinterpretada "unidad", no puguem viure amb pau amb la nostra manera de ser, sentir, parlar i comunicar-nos.
