Dijous, 23 de Maig de 2024

Pla de xoc de neteja als barris que passa de llarg

16 de Setembre de 2023, per David Figueres

Comença un nou curs a l'escola Teresa Miquel i Pàmies de Reus. La cridòria dels xiquets corrent adelerats pel pati, acompanya els transeünts del passeig de Misericòrdia. L'equip de mestres ha preparat les aules, els equipaments. Tot ha d'estar preparat per rebre de nou els alumnes. Tant els que comencen com els que continuen, ho han de trobar tot impecable. Els primers perquè aniran amb quatre ulls a l'hora de descobrir un lloc nou i desconegut on s'estaran unes quantes hores al dia, els segons perquè han de trobar que tot continua igual com ho van deixar.

No ho sé a dins el centre, però pel que fa al mur que hi ha en un dels laterals de l'escola, concretament al del carrer Ball dels Diables, us puc assegurar que tot continua igual. Fa prop d'un any algú hi va pintar amb esprai vermell el següent: "Si el treball fos bo sel kedarien els rics" (sic). És un missatge impactant fet per algú que, en un moment donat, va voler deixar clara la seva postura, no sabem si contra els rics o contra el treball; potser contra tots dos.

Sigui com sigui, si intenteu aparcar en aquella contrada -del fet que no s'habiliti una zona de càrrega i descàrrega davant un col·legi ja en parlarem un altre dia- us trobareu amb aquest missatge. Cal afegir que després del mot "rics" hi ha pintat el símbol anarquista per excel·lència, aquella "a" encerclada, tret gràfic que comparteix també la "a" de "treball". 

Els motius que induïren al grafiter ocasional a compartir el seu punt de vista se'ns escapen, com tampoc no sabem per què va triar el mur d'una escola per immortalitzar la seva opinió. Potser va pensar que una frase així faria reflexionar la canalla transferint la seva torbació cap als mestres i cap als pares i que tot un conjunt de mecanismes es desencadenarien de manera que, en poc temps, ja estaria en marxa una revolució amb tots els ets i uts. Ho sabia el nostre guixador que per aquella porta hi entren els nens que encara no saben llegir?

Déu me'n guard d'anar contra la llibertat d'expressió espontània, molt menys contra els anarquistes, però en vista que no hi ha hagut, des de fa un any, ni col·lectivitzacions de fàbriques ni canvis en el nomenclàtor de carrers de la ciutat i que jo sàpiga no s'ha dissolt cap institució política o militar, es pot afirmar sense cap mena de dubte que l'estratègia del nostre Bakunin ganxet ha fracassat.

Una vegada em vaig trobar un operari municipal netejant-la. Si no ho tinc mal entès, és l'Ajuntament qui s'encarrega del manteniment dels centres educatius. Hi va posar damunt una mena de pintura que primer va semblar que sí que la tapava, però que al cap del temps no va servir de res. La pintada va tornar a "kedar" al descobert amb tota la seva potència semàntica intacta.

Sembla que la nostra nova alcaldessa ha iniciat diversos plans de xoc per netejar diferents espais de la ciutat. Sempre acompanyada del regidor Marcos, encarregat de la via pública, tots dos han volgut deixar clar el seu compromís contra la brutícia. En virtut d'aquest afany netejador, facin venir algú que hi entengui a netejar la paret, comprovin veritablement que la feina s'ha fet correctament i no de qualsevol manera. Si cal ja els aguantaré jo el mòbil perquè en quedi constància a les xarxes socials. 

David Figueres és escriptor.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Manolo el del bombo.  18 de Setembre de 2023

propaganda indepe

No se vaya tan lejos señor escriptor . En los espacios públicos como plaza mercadal (ayuntamiento) o plaza prim, todos aguantamos durante mucho tiempo consignas independentistas, que ni cumplen la constitución ni el estatut. Ya le aguanto yo el móvil si quiere.

Aurelio  17 de Setembre de 2023

Pla de xoc de neteja als barris de Reus, que passa de llarg.

Això no ha estat més que una ocurrència genial de màrqueting polític, per tapar la boca, i només és un teatre pagant la societat.

Segueix la brutícia, segueix tot igual, o pitjor. Només s'han gastat uns diners extra, i amb unes màquines pels carrers passejant per veure-les durant el dia i en hores diürnes, consumint l'aigua que tant volem, és un bon acte... "Patètic".

Reportatges