Mig segle ja. Que lluny i que a prop queda aquesta terrible jornada per al poble xilè.
En aquell tràgic dia, les emissores de ràdio van ser el vincle que vam tenir a l'Argentina per a seguir els esdeveniments que succeïen al país veí. Les esperances d'una transició democràtica, d'un procés de canvi social, polític i econòmic en la nostra Amèrica, s'esfondraven de l'única manera possible: per la força, la violència i el crim.
El govern de la Unitat Popular, legítimament instaurat pel vot popular tres anys abans, havia desenvolupat gran part de les 40 mesures del seu programa, que significaven un avanç per a les majories socials. Des de la jubilació als 60 anys, fins a la matrícula gratuïta i el material escolar per a tots els nens xilens. Augments en els salaris dels treballadors. Plans d'emergència d'habitatge. Atenció sanitària universal i medicines gratuïtes als hospitals. Reforma agrària a favor de petits i mitjans agricultors. Nacionalització de les empreses bàsiques de serveis. Beques per a estudiants. Accés a habitatges dignes amb suport estatal. Disminució dels sous dels alts càrrecs de l'administració.
Tot indicava que el procés convertia en realitat les aspiracions bàsiques dels sectors populars. Sense pretendre-ho, Xile es convertia en un exemple per a la resta de països del continent. I aquesta va ser la causa fonamental perquè des de fora de Xile comencés a gestar-se el seu derrocament per la violència.
Els anys transcorreguts des de llavors, van permetre anar coneixent els documents i les trames que impliquen directament el govern de Nixon i al seu secretari d'estat Henry Kissinger, a impulsar el derrocament violent d'Allende, ordit amb la complicitat de militars xilens, polítics conservadors i grans empreses privades. L'objectiu era anul·lar el possible exemple que representava el govern de la Unitat Popular per a la resta dels països del continent: un canvi pacífic i legal per la vìa electoral tenint com a prioritat als treballadors.
Els presumptes “demòcrates”, van recórrer a la violència criminal, van bombardejar al seu propi poble per a instaurar una feroç dictadura que va anul·lar totes les llibertats, va empresonar, va torturar, va assassinar i va provocar l'exili de milers de xilens.
Avui toca ser memòria. No oblidar les complicitats que va tenir aquest cop. Pinochet va ser un mer executor del complot que es va gestar a Washington. Un dictador per encàrrec dels qui van decidir “esborrar” l'exemple que representava la transició pacífica i per les urnes cap a un govern de canvis a favor de les majories.
Avui és un dia per a recuperar l'últim discurs de Salvador Allende al seu poble per Ràdio Magallanes. El millor tribut a la seva memòria és tornar a escoltar la seva veu, en què ell mateix va vaticinar quines serien les seves últimes paraules. Qualsevol pot fer-ho. Hi ha molts enllaços disponibles a Internet.
“Tienen la fuerza, podrán avasallarnos, pero no se detienen los procesos sociales ni con el crimen… ni con la fuerza. La historia es nuestra y la hacen los pueblos.” …”Trabajadores de mi patria: tengo fe en Chile y su destino. Superarán otros hombres este momento gris y amargo, donde la traición pretende imponerse. Sigan ustedes sabiendo que, mucho más temprano que tarde, de nuevo abrirán las grandes alamedas por donde pase el hombre libre para construir una sociedad mejor”.
Carlos Iaquinandi és periodista i coordinador de l'agència Serpal.
