Dimecres, 20 de Gener de 2021

A la recerca de la unitat política

10 de Novembre de 2020, per Xavier Guarque

En una piulada del dia 28 de setembre, Lluís Llach deia: "Als partits els preocupa l'acord per una estratègia per la poca governança que els queda. Però són incapaços d'una estratègia de confrontació contra l'estat que mobilitzi la molta gent que hi està disposada. Són incapaços de capitalitzar totes les energies que l'independentisme estaria disposat a aportar envers la consecució de la república catalana."

Doncs, sí. Ja fa temps que jo mateix exposo la meva impressió que, el que quan toca es veu al carrer, després no es veu reflectit on ha d'agafar forma política i efectiva. Aquest fet, històric i ara més evident, serveix per ridiculitzar el moviment pels que mai l'acceptaran i aprofiten qualsevol espurna per encendre el foc, o per lamentar-ho pels que se senten frustrats perquè veuen que, tot i que l'empresa és de molt difícil realització, en els moments decisius no es va decididament a una, per damunt de les diferències ideològiques, tot i segurament tenint un mateix fons.

El moviment popular d'una bona meitat de la ciutadania catalana, té uns anhels, legítims, i, mitjançant les urnes, els canalitza segons els programes electorals dels diferents partits. Si s'aconsegueix una majoria per a governar, s'hauria de poder treballar fins a fer-ho possible, tot sabent la seva dificultat, que els entrebancs hi seran, tant directament des de l'Estat, com des del mateix Parlament, en comptar, també amb tota legitimitat, amb les sucursals dels partits dits constitucionalistes que, per sistema i per estratègia, sempre seran a l'altre costat, sempre enfrontant-se.

Els que estan convençuts que Espanya és seva i únicament és de la seva manera, sempre menysprearan qui, en la mateixa condició d'espanyol, té el mateix dret de creure que n'hi pot haver una altra de manera que podria resultar més empàtica amb les diferents sensibilitats que hi ha al territori.

Cal deixar a la paperera de reciclatge la fórmula exitosa de Junts pel Sí, i exposar-se a què qualsevol error la pugui esborrar definitivament, o restaurar-la i reeditar-la amb totes les conseqüències legítimes i legals per mostrar aquesta unitat per un mateix objectiu i poder recollir tots els vots que es manifesten permanent sempre que se'ls requereix?

Si els partits unionistes intenten aconseguir més representativitat conjuntament, per què els independentistes, que a més busquen resultat plebiscitari, no repassen com ho van fer el 2015? Abans d'entrar de ple en la precampanya de les pròximes eleccions potser seria bo eliminar aquesta incògnita per aprovar l'assignatura pendent de l'independentisme.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (5)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

José Antonio  15 de Novembre de 2020

Brevemente:

Señor Guarque: 1º un 42% del electorado no es la mayoría social y el próximo año seguiré pensando lo mismo. 2º no creo haber escrito ningún insulto aunque nos lo pone fácil con tanto desvarío. Saludos.

Xavier Guarque Morelló  15 de Novembre de 2020

a Jose Antonio, i a tothom

Una pregunta: Si el percentatge del 42,5%, que diu vosté, fos a la inversa diria el mateix ?. Quan hi ha diversitat de parers, hi ha una màxima que prioritza el respecte mutu, i ningú te cap dret per menysprear, o insultar, qui no pensa igual.

José Antonio   12 de Novembre de 2020

El problema de los "indepes"

El problema de los "indepes" no es sólo que no tenga la mayoría de la sociedad (en la última convocatoria electoral, el 42% de los votos) sino que han pretendido conseguir sus objetivos políticos de forma ilícita, contraviniendo las leyes democráticas que nos hemos dado y desobedeciendo las sentencias de los tribunales. Sencillo.

miquel reus  11 de Novembre de 2020

a la recerca de la unitat politica

Hola
Al meu entendre, no hi ha cap interes en la unió de partits (suposadament independentistes) de cara a les eleccions, perque tenen clar que no hi ha força popular suficient (disposada a sacrificar part del patrimoni propi) per encarar la independencia amb bones expectatives. En aquestes circunstancies, els resulta mes convenient no "acostar-s'hi" lo suficient (no es el mateix un grup amb el 51% dels vots, que dos amb 22+29%) per crear-se un perill de mala vida (155, judicis, presó, etc) per a ells mateixos; millor anar vivint, que Ja hi experiencia de que passa quan es va tant justet de forces. No interessa; pero les cadires i sillons si que interesen; es clar
salutacions

Leonardo Dicaprio  10 de Novembre de 2020

No se cansa..

Cuando Lluís Llach o ud. hablan del estado, se olvidan que todos los partidos independentistas son parte del estado . Con esta premisa tan fácil de entender , entiendo perfectamente porque siguen dando la "pelmada" con este tema. Porque os habéis cargado Cataluña y , como la orquesta del titanic, no pararéis hasta que se acabe de hundir y poder echarle la culpa al primero que pase que no sea independentista.