Reconta Llull que en un arbre s'estava un gall amb moltes gallines i que sota d'aquell arbre s'hi acostà una guineu, la qual veié que el gall i les gallines s'estaven a l'arbre: aquella guineu es mogué tant, corrent i saltant i jugant sota l'arbre, i tant de temps estigué movent-se, que el gall, que mirava sense parar la guineu, es cansà i caigué de l'arbre; i la guineu l'agafà i el matà. Aquest exemple, a manera de faula, del nostre primer escriptor, il·lustra perfectament el problema que ha patit la política catalana d'ençà del Primer d'Octubre de 2017: la classe política nostrada s'ha esforçat a distreure's de l'objectiu de l'alliberament nacional (imprescindible per a poder viure bé) tot traint els votants, participant en els encanteris de la política espanyola i acatant les decisions de l'astuta guineu, en comptes d'actuar amb lleialtat, coherència i de fer la nostra pròpia via, amb fermesa i determinació, aplicant i defensant el resultat vinculant d'aquell referèndum en què vam guanyar la independència.
Les llistes d'espera per a una operació quirúrgica als hospitals; les ràtios excessives a les aules de les escoles i instituts; la manca de diners per a poder ajudar com cal els autònoms i el teixit productiu més genuí i autòcton; les pensions insuficients per a la nostra gent gran; els retards infinits, eterns i barruts en la construcció del corredor mediterrani; la persecució de la llengua catalana en tots els àmbits d'ús social; els horaris imposats que perjudiquen els comerços petits i mitjans; les taxes universitàries excessives; la impossibilitat de poder legislar plenament sobre tants aspectes de la nostra vida de cada dia com el calendari laboral; la prohibició que les nostres seleccions nacionals puguin participar en competicions esportives internacionals oficials; la incapacitat de gestionar amb autoritat raonable i recursos necessaris una pandèmia...: sense la independència, no hi ha possibilitats reals de començar a resoldre tots aquests greuges pendents, de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada, com va dir el nostre arquitecte més rellevant.
Per això ens cal que Primàries Catalunya entri al Parlament de Catalunya: per tal de redreçar el camí esgarriat i desempallegar-nos del foc enemic (i també de certs amics), com ens indueix a deduir un altre savi exemple lul·lià sobre el foc i l'aigua, que conta que el foc pregà l'aigua que anessin junts al sol i que pel camí podrien fer amistat parlant d'unes coses i d'altres; i l'aigua respongué que dos contraris no anaven ben planament per un camí i sobretot que el sol és el seu enemic i és amic del foc, car ella i la lluna són, de la nit, bones amigues. La independència, doncs, la farem nosaltres: no pas els qui encara aposten pel diàleg amb el botxí i pel peix al cove, sinó els qui una nit adiada ficarem la lluna al cove ple d'aigua del toll lluent del riu brogent i hi farem sortir el nostre sol al cel estelat dels Països Catalans. És amb aquesta voluntat que presentem la nostra candidatura a Primàries Catalunya a fi de formar part de la llista que, confegida de baix a dalt, aquest moviment polític fidel al mandat del Primer d'Octubre presentarà a les eleccions catalanes vinents. Fem-ho com l'aigua respongué.
Biel Ferrer i Puig és filòleg i membre de Primàries Catalunya.
