Tot i que gairebé era al sac, no ha estat fins aquest passat diumenge, a Elx, que s'ha pogut dir blat i ben lligat. El CF Reus s'ha salvat matemàticament i la temporada vinent tornarà a ser equip de Segona Divisió. Si l'objectiu de l'actual no ha estat cap altre que el de la permanència, cal treure's el barret davant Natxo González i els seus auxiliars. Ni els optimistes, possiblement, haurien previst que el conjunt reusenc hauria enllestit els deures amb tres encontres de marge abans que sonés la campana. De fet, hem viscut la temporada somiada. S'ha doblegat l'etern rival no un, sinó dos cops. S'ha guanyat al Tartiere, a Son Moix i a l'Heliodoro Rodríguez. Per endavant, ara sí, ens esperen setmanes en què les baixes, les renovacions i els rumors del 'mercato' seran una constant. A banda, serà moment per fer balanç i reflexió.
Molts encerts i pocs errors
La feina del tècnic basc al capdavant de la nau ha estat impecable. El seu estil futbolístic agradarà més o menys, o gens, però és inqüestionable que el seu ha estat un bloc compacte i reconeixible, que ha seduït per la seva tenacitat i modèstia i que, en determinades ocasions, ha ofert un futbol d'alt nivell. És precisament per aquest motiu que peces bàsiques de l'engranatge roig-i-negre com Folch, Benito i Ángel no seguiran a Reus, amb tota probabilitat. Si és el cas i arriba un club de més experiència a la categoria, la secretaria tècnica de Parés i companyia tindrà força feina. La feta fins ara, però, els aval·la a tots. Homes com Miramón, el 'Pichu' Atienza o 'Máyor', entre d'altres, s'han revelat com encerts.
La nota negativa, en tot cas i per desgràcia, l'ha donada Chrisantus. Sigui per les lesions o per mala sort, el nigerià ha decebut les poques vegades que se l'ha vist a la gespa. Apàtic i perdut, res del que ens ha mostrat ens ha fet recordar aquell 'killer' que va despuntar al Las Palmas anys enrere. El repte, en conseqüència, és trobar una o dues peces en atac que puguin marcar les diferències. Un dels tòpics futbolístics per excel·lència assenyala que el gol es paga molt i molt car, i si el CF Reus no pot competir amb altres en qüestions econòmiques haurà de ser més hàbil en altres aspectes per aconseguir els serveis de jugadors amb nom i qualitat. Qui ho sap pas, què passaria un altre cop si l'equip fos incapaç d'anotar una diana durant més de 500 minuts, com ha passat en aquesta segona volta.
Preguntes que cal fer-se
Capítol a banda mereix l'afició. S'havia dit sempre que aquesta és una ciutat d'hoquei, però el cas és que alguna cosa està canviant a Reus. Hi ha fam de futbol i tothom sembla haver entès que el futbol professional és el millor aparador possible per a la capital del Baix Camp. No és pas un assumpte de diners, que també, sinó d'intangibles. És fer-se un nom al campionat més exigent del món. És tenir l'Estadi ple cada 15 dies. És, en definitiva, que tinguem una massa social cada cop més gran. Les victòries als dos derbis són la millor mostra, de fet, que per primer cop a Tarragona es percep que el lideratge del futbol de la demarcació està en joc i ja no és només de color grana.
Si es confirma la marxa de González, el debat s'ha de produir. El basc ha construït un model de futbol que pot perpetuar-se o que pot ajustar-se a diverses modificacions en funció de l'arribada d'un nou tècnic. Sigui com sigui, el vitorià s'ha guanyat poder sortir a collibè del Municipal perquè ja és, a tots els efectes, el preparador de més èxit en la història centenària de l'entitat. Després, amb tot, i sense desmerèixer per un instant el que ha aconseguit, el CF Reus ha de començar a escriure una nova pàgina del seu camí (llarg, tant de bo) al futbol professional de l'Estat i ha de fer-se diverses preguntes. La primera, posem per cas, passa pel model futbolístic a practicar.
