Podríem dir que és un final de curs estrany. Mai hauríem dit que deixaríem les aules un tretze de març i ja no tornaríem a tindre alumnes a les classes, ni que impartiríem docència a des de de casa durant tot el tercer trimestre. Menys encara, mai ens hauríem pensat com s’augura aquest setembre que, encara que falten mesos per començar, ens hem d’anar mentalitzant que no podrem tornar a la normalitat a què estem acostumats. Ara és temps d’anar acomiadant-se dels alumnes a través d’una webcam i desitjar-los un bon estiu, d’enllestir informes del tercer trimestre i avaluar “d’aquella manera” i com es pugui la recta final de curs.
Quina enyorança poder trepitjar la que ha estat el meu centre durant el curs i sentir aquella oloreta típica d’escola. Passejar pels passadissos buits encara amb alguna jaqueta al penjador o les sabatilles de l’escola als seus prestatges. Entrar a les aules i trobar-les tal qual les vam deixar, tancar els ulls i tenir la sensació que això no ha passat, que en qualsevol moment se sentiran crits de nens i nenes picant la porta per entrar. Hem hagut d’aprendre de manera ràpida a impartir classes telemàticament, a preocupar-nos per cadascun dels nostres alumnes i així saber com estaven passant el confinament, si els feia falta algun material o si necessitaven d’alguna ajuda. Hem hagut de fer un gran esforç per adaptar-nos a treballar en la distància, però sempre sentint els alumnes ben a prop.
I ara que hi som encara a temps, que hem canviat la manera d’ensenyar i aprendre i estem en un procés de canvi, faig una crida a l’Ajuntament de Reus perquè escoltin als pares i mares de les escoles, que s’asseguin amb ells i pensin què és el millor pels nens i nenes, què és el millor per Reus i com afrontar de la millor manera la segregació escolar. Les famílies tenen dret a decidir quina escola volen pels seus fills, com han fet fins ara. La solució no és imposar, sinó donar solucions amb tota la comunitat educativa i garantir la igualtat d’oportunitats i qualitat de la nostra escola pública.
Cal dotar les nostres escoles dels recursos i mitjans adients i propiciar un ambient educatiu de qualitat. I ara, amb aquest inici de setembre que està encara per començar, seria una bona opció atès tot aquest canvi educatiu. Espero que tots aquests canvis que s’han anat produint durant aquests mesos ( i que de ben segur encara se’n produiran més), ens assegurin una escola de qualitat i enriquidora, d’oportunitats, que n’aprenguem de les situacions i sapiguem encaminar de la millor manera cada situació que se’ns presenta. Potser encara no sabem com tornarem a les aules ni de quina manera ho farem, però sí és segur que hi ha feina en tornar a les escoles amb totes les garanties ( no només davant la Covid-19) que s’exigeixen: una educació basada en valors, de qualitat i integradora on tota la comunitat educativa tingui el pes que li correspon.
Vetllarem pel futur dels nostres infants de Reus, perquè són el futur de la nostra estimada ciutat. I com a ciutat nostra, l’hem de cuidar i donar-li el valor que es mereix.
Tania Agudo és mestra i membre de la candidatura del PSC de Reus a les darreres eleccions.
