És tot tan desolador en aquesta ciutat, en aquest país, per les renúncies i per les misèries que es nodreixen d'incoherències. Sort dels refugis. Els senders, per exemple. Que ens acondueixen fins a algun indret cert, concret, i la victòria és l'assoliment tangible de la fita. O la lectura, també. Que ens transporta vers altres realitats per a gosar poder entendre la desolació des d'una perspectiva encara més reveladora.
Aturar, una tarda, la lectura d'’Emma’, la deliciosa novel·la de la intel·ligent Jane Austen, sàvia analista del capteniment dels humans (la primera Bildungsroman de la literatura anglesa, de l'any 1815, traduïda per primer cop íntegrament al català, al cap de 200 anys, per Alba Dedeu a l'editorial Adesiara el 2014), a fi de trescar una estona per camins del Baix Camp, del terme de l'Albiol, és una opció plausible: una atmosfera fresca, havent acabat de ploure (quina primavera més humida i agradable), la vegetació dels marges, ben acolorida per flors prou tibades pel sol i la mullena, i els boscos, al lluny, que s'hi albiren ben verds. El silenci, amanit amb els xiscles dels falciots i les piulades dels moixons, dibuixa una espiral de sensacions assossegades que et reconcilien amb l'entorn immediat i tal vegada fins i tot amb tu mateix, a desgrat de tantes cabòries fosques. Perquè, tanmateix, quantes traïcions i quants desenganys de tota mena, cos enllà i cor ençà, política enllà i afecte ençà. Mentrestant, la terra, sota l'aparença dòcil, persisteix plena de ràbia. Quina angúnia.
Tot caminant, recordes frases que has subratllat al llibre que has abandonat a la tauleta de nit per a tornar-hi en acabat a la butaca orellera de la biblioteca: quan afirma que "llavors us diré la veritat, que és el que més m'agrada", a la pàgina 246, que connecta amb aquella altra confessió: "Jo soc d'allò més desastrós quan es tracta de dir mentides corteses", a la pàgina 285. "Us asseguro que ni la fama popular més prolongada no em compensaria per la pèrdua de felicitat en la vida privada", podem llegir-hi, d'acord, a la pàgina 246. I, finalment, a la pàgina 85, un bon propòsit: "Els plans de l'Emma de millorar l'educació de la seva amigueta gràcies a moltes hores de lectura i conversa profitoses encara no havien passat d'uns quants capítols i la intenció de continuar l'endemà". En aquest sentit, Gabriel Ferrater sentencia, reblant el clau: "El fet és que les diferenciacions socials són tema central de tota gran novel·la moderna, però que precisament tot novel·lista de grandesa suprema, Jane Austen o Stendhal o Tolstoi, les presenta a través de l'esforç dels seus personatges per obtenir accés a la llibertat d'esperit, a la superació de tals limitacions." Tant de bo.
Biel Ferrer Puig és filòleg
