Divendres, 29 de Març de 2024

Crits i sorolls, rellegint la història

En els darrers dies sembla que s'han obert les comportes que mantenien una certa contenció verbal i dialèctica. O potser s'ha vist reduïda la dificultat de poder aparèixer als mitjans públics, fet que semblava tenir retinguda la virulència verbal de la classe política, si ens atenim a l'evolució dels discursos i declaracions que s'han pogut sentir arreu, encara que superior en decibels en l'àmbit del Congrés dels Diputats. Aquesta efusió, que en molts casos es manifestava amb la pretensió de ser ofensiva, va més enllà del que hauria de ser un debat d'idees i posicions polítiques, per anar convertint-se en un enfrontament que ha permès treure a passejar històries que vénen des de l'any 36, tot i que aviat farà un segle, sembla que per alguns encara són moltes properes.

De fet, les manifestacions i declaracions, certament han generat un ambient, un escenari de confrontació que alguns països de la Unió Europea, com ara Alemanya, a través de prestigiosos diaris manifesten reiteradament la seva preocupació per la incapacitat demostrada per la classe política de poder dialogar. Tot això en un moment en què manca sensibilitat i empatia, quan encara estem patint els embats de la pandèmia, que tot i veure reduïda, afortunadament, la seva virulència, segueix actuant i està generant una situació de tristor en moltes famílies, algunes per la pèrdua dels seus éssers, d'altres per la frustració i angoixa a causa de la situació econòmica en la qual s'han vist abocats, que ha comportat que el Banc dels Aliments estigui atenent més gent ara que fins i tot amb la crisi que vàrem viure l'any 2008.

"La història l'escriuen els guanyadors", és una frase popular que ens avisa que els fets són explicats segons la posició del redactor en cada moment, i recentment hem pogut veure com en funció dels interessos de partit, pot ser esmenada i fins i tot escrita de nou. Al mes de juliol de l'any 2017 es va tancar amb els vots del PP, PSOE i C'S la comissió encarregada d'investigar l'anomenada aleshores "policia patriòtica" i amb els seus vots van evitar que les conclusions fossin enviades a la fiscalia per judicialitzar els fets, com demanaven, entre d'altres, els partits catalans. La resposta que es va donar era que aquesta pràctica no existia i que tant els partits polítics i les persones afectades per la seva actuació, no tenien raó, però ves per on, ara és el mateix President del govern espanyol i secretari general del PSOE, en seu parlamentària, que parla d'aquesta policia i a més anuncia que s'està desmantellant.

Una situació molt semblant succeeix amb la valoració que es va donar als informes de la Guàrdia Civil per part del PSOE, amb relació a tots els fets d'octubre de 2017 i que va coadjuvar a la sentència que va portar els polítics catalans a la presó. Doncs ara, que és el mateix partit qui es veu (o es creu veure afectat per informes d'aquest caire), fan un crit al cel tot dient que són informes manipulats, esbiaixats i poc precisos. Tant d'una cosa com de l'altra no cal que ens vulguin convèncer, ja fa temps que es va dir i repetir que la primera existia i també, fins i tot davant del Tribunal Suprem la manera de fer de la segona. El trist és que sigui ara i tan sols perquè el govern es considera afectat, que es facin aquestes manifestacions.

I en aquest ambient polític, els partits catalans sembla que han decidit també alleugerir-se de certa contenció dialèctica i enfrontar-se uns als altres, seguint l'ambient creat entre els d'àmbit estatal i augmentat els decibels de les seves declaracions, parlant mes del passat que de les opcions reals de futur i utilitzar totes les seves forces les actives i també les ja jubilades d'ambdós grups (ERC i JxCt). No per defensar els interessos dels catalans, que és la raó per la qual han estat votats, si no per intentar esgarrapar alguna engruna d'un procés de recentralització que amb el paraigua de la pandèmia s'està produint. Mentre el país bull, l'expresident de la Generalitat i abans Ministre d'indústria en José Montilla, s'estrena amb les portes giratòries (o potser ja són automàtiques i elèctriques), El PSC demana "més musculatura" pel Ministeri de Sanitat, a qui li costa retornar les competències a les comunitats autònomes, i el sindicat de mestres USTEC porta als jutjats l'obertura dels col·legis, amb l'esperança (imagino) que els jutges sàpiguen més de la salut que el metge (i després les queixes que els jutges ho intervenen tot), en tant que l'atur segueix creixent i cada vegada hi ha més famílies preocupades per com s'arribarà a final de mes.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics