Aquest diumenge 24 de setembre s'han celebrat les eleccions parlamentàries a Alemanya. Una cita clau en l'escenari polític europeu, on Àngela Merkel ha reeditat victòria i la ultradreta entra com a tercera força.
Segons les dades de l'Oficina electoral federal, la participació es va elevar fins al 76,2%, enfront del 71,5% del 2013. Amb aquests resultats, el bipartidisme alemany ha perdut al voltant d'un 14% dels seus suports respecte a la suma del 67% dels vots en les anteriors eleccions. El pitjor resultat per als dos grans partits del país des de fa dècades. Una caiguda en vots de la Unió cristianodemòcrata (CDU/CSU) i dels socialistes del SPD que ha beneficiat als ultraliberals i a l'extrema dreta. En aquest sentit, la CDU ha guanyat les eleccions amb un 33% dels vots, malgrat que van patir una gran caiguda respecte al 2013 on va obtenir un 41,5%. Àngela Merkel haurà de negociar un nou govern de coalició per encetar el seu quart mandat al capdavant del país central de la Unió Europea. Per la seva banda, el partit socialista (SPD) de Martin Schulz ha obtingut el pitjor resultat de la seva història, amb un 20,5% dels vots. Les successives eleccions presagiaven el desastre socialista confirmat en aquests comicis. Desinflada la bombolla de "l'efecte Schulz", aquests resultats dels socialistes alemanys són un exemple més de la profunda crisi de la socialdemocràcia europea, confirmant la seva falta de projecte alternatiu a l'austeritat de la Troika.
La forta entrada en el Bundestag dels populistes xenòfobs d'Alternativa per Alemanya (AfD en les seves sigles en alemany) l'han situat com a tercera força (12,7%), per davant dels ultraliberals (10,7%) del FDP, de l'esquerra de Die Linke (9,2%) i dels Verds (8,9%). Un vertiginós ascens de l'extrema dreta que amb un 4,7% dels vots en el 2013 es va quedar fora del Bundestag després de no aconseguir, per tres dècimes, arribar al llindar del 5% i que, en aquestes eleccions, gairebé ha triplicat. Una extrema dreta que és la vencedora moral d'aquesta cita electoral, tornant a tenir representació parlamentària després de set dècades d'ostracisme. AfD s'ha convertit en el primer partit d'ultradreta que accedeix al Parlament alemany des de la fi del nazisme. Una recomposició i tendència a l'alça de l'extrema dreta a tota Europa que està recollint un alt percentatge del vot de protesta, i antiestablishment, de les classes populars i treballadores. Un toc d'atenció a analitzar des de l'esquerra, per articular --de forma urgent-- alternatives des de baix favorables a la justícia social. Candidatures que interpel·lin a les majories que estan patint les polítiques austeritaries. En aquest sentit, Die Linke i els Verds obtenen un lleuger ascens respecte a les eleccions del 2013.
Amb aquests resultats, un govern de majoria parlamentària exigiria una reedició de la Gran Coalició entre conservadors i socialdemòcrates, també coneguda com el "Gran centre neoliberal" o "l'extrem Centre", que encapçalava Merkel en la passada legislatura. No obstant això, no sembla que es pugui reeditar aquesta opció, després de les declaracions de Schulz, expresident del Parlament Europeu, on assegura que l'SPD tornarà a l'oposició per evitar així que la ultradreta la lideri. L'altra possibilitat és la conformació d'un tripartit entre els conservadors, els liberals i els verds. Una aliança inèdita a escala federal i amb unes difícils negociacions per les diferències programàtiques entre els partits.
No obstant, no hi ha més opcions, ja que ningú compta amb la ultradreta d'AfD i, la suma "d'esquerres" entre el SPD, Die Linke i els Verds és insuficient per explorar-la com a alternativa.
Un nou mandat de Merkel que es concretarà en una continuació de la línia de governança europea marcada per les polítiques d'austeritat, i en un gir més a la dreta del seu pròxim govern com a conseqüència de l'entrada d'AfD en el Parlament.
