Les espanyoles no són les úniques eleccions que es fan al món. Encara que el melic espanyol és llarg com una tira de corbata. No li'l degueren tallar bé, a la nació més vella del món, quan va nàixer. Però n'hi ha més, d'eleccions. Ací mateix, per exemple. El 14 de maig se'n fan a l'Assemblea Nacional Catalana per decidir-ne el secretariat nacional.
El lector més inquiet deu recordar com van anar les darreres, perquè se'n fan moltes, d'eleccions, a l'Assemblea. Concretament, una cada any. I el lector inquiet se'n recordarà perquè fa un any Jordi Sànchez va substituir Carme Forcadell després d'un episodi dirigit per George Lucas. Les eleccions a l'Assemblea no són presidencials. Es trien els membres del secretariat, que després han de decidir qui presidirà l'entitat. La més votada en aquelles eleccions va ser Liz Castro i, amb aquest bagatge, va provar de ser-ne investida presidenta sense aconseguir-ho. Va ser Jordi Sànchez qui va obtenir-hi més suport. Alguns no ho van entendre i van remenar el fang. L'Assemblea és un objectiu molt abellidor.
Per a tothom. Sànchez ha portat una presidència activa. S'ha mogut i s'ha remogut en l'aiguamoll del procés per desencallar-lo i ha rebut xiulades i aplaudiments. A les portes d'aquestes noves eleccions Jordi Sànchez té contestació externa i interna. I un grup organitzat i potent s'hi presenta amb la intenció de substituir-lo. Facin i desfacin, escoltin, però, sobretot, no esguerrin la màquina. Que és potent i encara serveix. Com Star Wars.
