Onolfo ha tornat. I ho fa, diu, per quedar-se a la ciutat, i per reflotar un club que, en part, ell ha contribuït a enfonsar. Potser sí, que Oliver i Laporta el van enredar, quan li van vendre el CF Reus. Com a mínim, és el que diu ara, de manera més o menys explícita, amb l'afegit que afirma tenir documents signats en què s'assegura que el deute al club era de 3 milions i no pas de 8,2, el reconegut actualment pel nord-americà. Un expresident roig-i-negre, Ramon Alabart, em va mostrar la seva perplexitat dies enrere pel fet que el nou propietari comprés una entitat sense haver demanat abans "una, dues o tres" auditories. Sí, és força estrany que puguis fer-te amb un equip de la Segona A per 3 euros i no sospitis que alguna (de grossa) n'ha de passar.
I és estrany no haver pagat el deute als treballadors del CF Reus, si tens al teu costat un fons d'inversió que fa grans hotels a Florida, i és estrany tan sols pagar una nòmina als futbolistes del 'B', que es van guanyar la permanència a la gespa tot lluint sovint una pancarta en què s'hi podia llegir 'prou mentides'. De mentides n'hi ha hagut tantes, i de tan lletges, que és lògic que els aficionats n'estiguin tips. De tot i de tothom. Onolfo culpa Oliver i Laporta, i La Liga, i la RFEF, i fins i tot l'administrador concursal, David López, però d'autocrítica no n'ha fet pas. Com a mínim, per ara.
Cal recordar que Onolfo va aterrar a Reus tot prometent un nou estadi, un complex d'oci i un projecte futbolístic a termini. Sobre el paper, amb tot, tan sols s'ha segellat un conveni amb el Toronto, club de la Lliga MLS, sense que ens n'hagin donat cap detall. El nord-americà ja va dir el passat hivern que tenia controlats diversos jugadors per incorporar-los i competir, quan la plantilla es va desfer. I ara afirma que en té prop d'una vintena de lligats, més els que cediria l'entitat canadenca, sempre i quan es pugui jugar a Tercera.
Tot plegat, a més, es produeix en un context en què Onolfo no té cap poder per prendre decisions de pes sobre el futur del club, tot i ser-ne l'amo. López és qui gestiona el concurs i qui ha transmès credibilitat a l'entorn i a la Fundació futbol base Reus (FFBR), ara per ara l'única garantia que el llegat i el futur d'un club centenari com el nostre no es perdran així com així. Onolfo ha tornat, sí. Però potser massa tard. I potser quan ningú se'l creu, després d'uns mesos sense trepitjar la ciutat i d'enviar uns més que peculiars correus electrònics.
El culebrot, pel que sembla, no s'ha acabat encara. A 'Netflix' ja en deuen haver pres bona nota.
