Jo, que sóc contrari a la independència de Catalunya perquè em perjudica quant a seguretat de cobrament de la meva pensió de jubilació, no puc més que maleir aquesta justícia que, com més pretén castigar els independentistes catalans, pitjor ens deixa als espanyolistes de Catalunya.
Tot va començar fa una dècada, amb una sentència del TC espanyol que negava als catalans allò que està en vigor en altres autonomies. El referèndum del 1-O de 2017 i el que va portar, sentències i exili inclosos, va tornar a evidenciar que els espanyolistes catalans anàvem a contracorrent perquè, després de les eleccions posteriors, van tornar a guanyar.
El resultat de les eleccions del 14-F és demolidor per a nosaltres, els espanyolistes de Catalunya, ja que l'independentisme té ara més majoria de representants populars i ha passat el 50% dels vots emesos, ja que els vots independentistes emesos ho són tant per als partits que han obtingut representació com per als que no la van aconseguir.
Fins a aquestes eleccions els partits espanyolistes, especialment el PSC, mantenien públicament que la legitimitat per a la independència no s'obtenia sense obtenir més del 50% dels vots emesos. Què direm, a partir d'ara? Com podré defensar que vull mantenir la relació amb Espanya?
Quina sort, la meva! Perquè aquesta situació, que omplirà de raons als independentistes per a una altra DUI, s'ha arribat perquè la justícia es va obstinar a treure Torra de la presidència del Govern per l'horrible delicte de mantenir una parcarta que demanava llibertat d'expressió. Si políticament ens encaminem a una majoria política incontestable, socialment, aquest grup social independentista reforça cada dia la seva voluntat pel sentiment de rebuig que sent del grup social en què em trobo, del grup de catalans, nascuts i criats a Catalunya, que som igual de catalans que ells però no volem respondre'ls en l'idioma que utilitzen.
