Divendres, 22 de Novembre de 2024

Serà Catalunya la tomba política de Rajoy?

05 de Gener de 2018, per Germán Gorraiz López

L'autocràcia, del grec actuacions (per si mateix) i kratos (poder o govern), seria la forma de govern exercida per una sola persona amb un poder absolut i il·limitat, espècie de paràsit endogen d'altres sistemes de govern (inclosa l'anomenada democràcia formal), que partint de la crisàlide d'una proposta partidista triada mitjançant eleccions lliures, arribat al poder es metamorfosa en líder presidencialista amb clars tints autocràtics (inflexible, centralista i autoritari).

Els sistemes autocràtics (governs de facto), serien doncs una mena de dictadures invisibles sustentats en sòlides estratègies de cohesió (manipulació de masses) i repressió social (promulgació de decrets llei que fregarien la constitucionalitat però que quedaran revestits pel vernís democratitzador del Tribunal constitucional de torn (Llei Mordassa). Una fita fonamental en la deriva autoritària del Govern de Rajoy va ser modificació del Codi Penal per constriñir fins a la seva nimietat els drets d'expressió (Llei Mordassa) i la vergonyosa signatura entre Rajoy i Sánchez de l'anomenat "pacte antiyihadista" que sota la fal·làcia de combatre el terrorisme yihadista "converteix en delictes terroristes infraccions menors o conductes lícites i suposa un atac a la línia de flotació del sistema constitucional" en paraules de Manuel Cancio Meliá i el penúltim episodi seria l''affaire Alsasua' que segons dictamen del Tribunal Suprem "tindria encaix en l'article 573.1 del Codi Penal" i en conseqüència serà jutjat per l'Audiència Nacional com "fets constitutius d'un delicte de terrorisme" amb penes estratosfèriques de 52 anys per a cada un dels set encausats.

En el paroxisme de la deriva autoritària de Rajoy, assistim a la implementació de l'anomenada 'doctrina Aznar' que tindria com a eixos principals la culminació de la "derrota institucional d'ETA per impedir que el terrorisme trobi en els seus socis polítics l'oxigen que li permeti sobreviure a la seva derrota operativa "i el manteniment de la unitat indissoluble d'Espanya", tenint com a efectes col·laterals criminalitzar grups i entitats díscols i refractaris al missatge de l''establishment' dominant de l'Estat espanyol i la prohibició del referèndum sobiranista a Catalunya, elements constituents de l'anomenada "perfecció negativa", terme emprat pel novel·lista Martín Amis per designar "l'obscena justificació de l'ús de la crueltat extrema, massiva i premeditada per un suposat Estat ideal".

Serà Catalunya el detonant de la implosió del règim del 78? L'agudització de la crisi econòmica en el 2018, la desafecció política de la societat espanyola motivada pels sagnants casos de corrupció de l'elit politicoeconòmica i la prohibició del referèndum a Catalunya faran revisar la vigència de la Constitució del 78 en què es sustenta l'actual status quo. No obstant això, la utopia haurà d'esperar que un determinat nombre de persones (la massa crítica), abasti una consciència més elevada, moment en què l'individu és capaç ja de fer un salt evolutiu i aconseguir un canvi de mentalitat, tesi coneguda com 'teoria del mico número 100' i citada pel biòleg Lyan Watson en la seva obra 'Lifetide'. 

Per això, sembla inevitable un procés de catarsi i posterior metanoia col·lectiva en el conjunt de l'Estat espanyol que tindrà com a efectes benèfics l'alliberament de la part indòmita de l'individu primigeni (el llop estepari) que ha romàs amagat en un replec del cor, sedat i oprimit per la tirania de l'actual sistema dominant, neoliberal i constrictor de les llibertats democràtiques. Així, després d'un un part agònic en què agonitzarà el vell sense que es faci de dia la novetat, assistirem al naixement del l''individu multidimensional' com a generador d'un tsunami popular de denúncia de l'actual dèficit democràtic, social i de valors i instaurador del caos constructiu que aconseguirà liquidar les estructures del obsolet règim del 78 i procedir a la instauració de la III república en l'horitzó del 2020, escenari en el qual es procedirà al disseny d'una nova cartografia de l'Estat espanyol amb la implementació d'un Estat confederal.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Joan Anton Carricondo Oyonate  05 de Gener de 2018

Tot ha de canviar...

Per tal que no canviï res. El tema no és només una persona: és l'estructura i la ideologia 'españolista' que no accepta modificacions ni canvis. Que acceptin noves estructures és un camí infinit.