El Tomás i la Lucía són parella, viuen al mateix edifici que jo, al primer pis. Treballen de cambrers al restaurant que hi ha als baixos. Fan la mateixa feina i atenen amb la mateixa professionalitat. Però ella cobra un 23,4% menys que ell. Perquè és dona. Al pis de dalt hi viu la Carme. El seu exmarit té una ordre d’allunyament. Va haver de denunciar-lo per maltractaments. Patia agressions físiques i psíquiques. Des de casa, els veïns sentíem els cops i els insults. Perquè es dona. La Tamara, la del tercer, és prostituta. No ha sabut trobar cap més forma de sortir de la pobresa. Quan me la trobo a l’ascensor m’explica que se sent com una esclava moderna i que té por que qualsevol dia l’assassinin. Perquè és dona.
La Maria, que viu a l’àtic, està esgarrifada amb l’entrada de la ultradreta a les institucions pel seu discurs antifeminista, negant fins i tot que la violència masclista existeixi. Pateix que no hi hagi un retrocés en drets i llibertats que s’han assolit els darrers anys. Perquè és dona. No, no són els meus veïns. Però podrien ser-ho i podríem ser qualsevol de nosaltres. Malauradament, no són casos aïllats. I com a socialista, em sento orgullós que el meu partit prioritzi el compromís amb les dones, amb la defensa dels seus drets i amb les polítiques feministes com a eina útil per avançar cap a una societat lliure de masclisme.
Que prioritzi l’eradicació de la violència masclista, la fi de la precarietat laboral i la bretxa salarial, la defensa dels drets sexuals i reproductius de les dones i l’abolició de la prostitució i del tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual. En aquesta línia, en el marc del 8 de març, Dia internacional dels drets de les dones, el PSC ha proposat a diversos ajuntaments una proposta que conté, com a principals acords, el compromís de treballar per l'avenç de la societat cap a la igualtat de gènere, rebutjant qualsevol retrocés en drets i llibertats per a les dones; treballar per eradicar la bretxa salarial existent al mercat ocupacional i instar el Congrés a aprovar una Llei d'igualtat laboral; instar el govern de la Generalitat a comprometre’s en la lluita contra la violència masclista i aprovar un Pacte català contra la violència de gènere; lluitar contra la mercantilització del cos de les dones sumant-se a la Xarxa de municipis lliures de tràfic de dones i nenes. Volem una societat paritària i participativa en la qual les dones ocupin el lloc que els correspon per dret, una societat que tracti les dones com a persones lliures i adultes capaces de prendre les seves pròpies decisions.
Aquest 8 de març sortirem als carrers per celebrar el que hem aconseguit i per reivindicar tot el que queda per fer. Amb l’esperança que arribi el dia que podem parlar de totes les Lucías, Carmes, Tamares i Maries com a dones que formen part d’una societat que les tracta amb igualtat. Que pugin dir amb orgull, elles i tots i totes nosaltres, ‘Soc de la Generació Igualtat’, lema escollit aquest 2020 per l’ONU en el marc dels 25 anys de Conferència de Beijing, que va marcar un important punt d'inflexió per a l'agenda mundial de la igualtat entre dones i homes i va dissenyar el full de ruta més progressista per a l'apoderament de les dones i les nenes a tot el món.
Andreu Martín és el portaveu del grup municipal del PSC a l’Ajuntament de Reus.
