Temps de vacances

A l'estiu tot sembla que es ralentitza o perd urgència. La calor i la xafogor tampoc no donen massa ànims per accelerar projectes. El que no s'ha acabat malament rai, i pel que encara s'ha de començar sobren excuses per deixar-ho pendent per després de "vacances". Si no és decisiu, hi tindrà molt a veure fins on arriba el sentit de responsabilitat personal de cadascú per tal de deixar-ho tot enllestit abans de "marxar".

En l'aspecte polític ens resistim a "descansar", per les ganes que tots tenim que se solucionin els entrebancs que no deixen veure gens clar l'esdevenir, tot i l'esgotament que, en aquest sentit, portem a les espatlles. Al final, sempre pensem en els nostres representants electes, que, en aquest ambient general, resten en presó, preventiva, tot i haver-se acabat el judici per haver tingut la decència d'intentar acomplir amb el mandat de les urnes. Després del que hem vist, crec que queda per respondre una pregunta: per què es fan eleccions? Només per veure fins on arriben determinats partits, o bé per determinar quin mereix la confiança per governar? Perquè si depèn de qui obté la majoria parlamentària s'han de produir aquestes conseqüències...

L'estiu és temps de vacances, i darrere queda la crisi econòmica, diuen que acabada, malgrat el panorama, que no deixa bones perspectives per a les generacions en edat "productiva", entre les quals, qui pot treballar, arriba justet al final de mes, sense massa luxes. Això que ens diuen que ja hem deixat enrere no ha estat un malson, sinó que ha quedat incorporat a la realitat que ens toca viure.

Som en temps de vacances, però tot està empantanegat. Uns pressupostos estatals sense aprovar, que també afecten, és clar, els catalans, o, tal com succeeix en aquest moment, una investidura de president de govern, que no se sap si és que el candidat no suporta aquells que li podrien donar suport, o si vol un suport de coalició, per l'esquerra, o d'abstenció, per la dreta.

Molta tela a tallar, i a ningú no sembla importar-li massa allò que els ciutadans -aquests sí que van complir amb el seu deure- van dir a les urnes. Ni a qui va quedar encarregat de formar govern, ni qui realment hauria de procurar que s'acompleixi l'encàrrec. Aquesta persona en qüestió no varia el protocol i no tarda en aparèixer a les revistes exhibint les seves vacances als seus incondicionals, però és que l'altre no es veu per on pugui fer canviar massa la situació al setembre. No vull ofendre, ni faltar, però és que tot té uns límits i potser ha arribat l'hora que a cada cosa li posem el seu nom.