Després dels resultats del 28-A és qüestió de no encantar-se, de no perdre's tirant coets, tampoc de queixar-se, ni d'esperar que l'atzar, o la punxada d'altri, ajudi a llepar-se les ferides. En fer el partit més votat el PSOE a l'Estat espanyol i ERC a Catalunya, i donar una bona patacada al PP -com a conseqüència de la seva pròpia fragmentació-, no es comença ni s'acaba res. I molt menys quan de les seves espurnes van sorgint conceptes que estaven allí tutelats, amagats, covant i esperant el moment de reaparèixer amb la disfressa de 'salva-pàtries'.
Si s'ha pogut parar l'anunciada embranzida de l'extrema dreta més radical i visceral des d'Andalusia, s'ha de tenir ben present que, del no res, 2.676.829 electors ja li han donat presència parlamentària. Això vol dir que, de moment, aquest nombre d'espanyols segueixen en aquell Estat espanyol, instal·lats en aquell escenari, i combreguen amb aquestes idees, discursos i arguments... I això sí que és rellevant, i preocupant per a tota la resta que, qui més i qui menys, s'ha de creure que es mou dins de les franges polítiques racionals, de diàleg, de pactes i de consens.
Si la fragmentació ha estat corrosiva per a l'esquerra, no s'ha de confiar que per a la dreta pugui ser igual. Són diferents maneres de reaccionar i d'actuar. Dit tot això, a l'espera que estigui format el govern, els que no voldrien Cs de soci, necessari per a la majoria al Congrés, no poden cantar victòria. Precisament perquè aquesta és l'aliança que prefereix qui mana per darrere dels partits polítics, i que és qui té tota la influència per forçar-la.
Ara, a les conteses del 26-M, no ens ha de despistar que siguin per anar a representar-nos a Europa, o per escollir l'alcalde de la nostra residència. A més a més del que això pròpiament representa, s'ha de prendre com a confirmació, o correcció si cal, de les del 28-A. No fer-ho, i prendre-se-les pensant que no tenen res a veure, seria obrir-ho tot una altra vegada. Seria com donar aire a qui l'ha perdut.
En argot futbolístic es diu que qui no remata el partit quan té l'adversari tocat, després d'aconseguir un suat avantatge, al final té tots els números per patir, fins i tot per perdre algun dels punts en joc. I per a un determinat sector electoral, no només pel de l'ERC, serà millor ser conseqüent sense esperar sigui quina sigui la presumible sentència del Tribunal Suprem, perquè llavors ja serà tard.
