Centenars de voluntaris han participat o participaran en els propers dies en la crida social per fer un recompte d'aquells que fan de mal fer: el nombre de persones que dormen al ras als carrers d'algunes de les grans ciutats del país. Als de Barcelona, Tarragona, Mataró, Lleida o Sant Adrià de Besòs. No hi ha, diu la Fundació Arrels, prou dades per mesurar el sensellarisme a Catalunya, i per això les entitats socials i les administracions locals han començat una feina conjunta: primer, d'anàlisi de la situació –i d'aquí la necessitat de fer un recompte de les persones sense sostre– però, després, enfilant un pla d'acció per millorar la situació d'un col·lectiu que sovint s'estigmatitza però que en els darrers anys, amb aquesta crisi cruenta de què no podem acabar de fer net, ens comencem a mirar amb uns altres ulls. Fins fa uns anys els sensesostre eren lluny nostre; ves què han degut fer per acabar així, podíem pensar. Però ara, quan poc o molt estem tocats per uns anys negres, comencem a mirar-los amb empatia.
La Xarxa d'Atenció a les Persones Sense Llar de Barcelona va elaborar un document sobre el tractament del sensellarisme que ajuda a combatre molts falsos mites sobre les persones sense llar i que està encapçalat per un lema que pica fort: “Podries ser tu”. A Tarragona, una de les persones que dijous passat a la nit van participar com a voluntàries en el recompte refermava aquest lema. Va passar de tenir-ho tot a quedar-se sense feina i sense casa. Només li quedaven els deutes. Se'n va sortir, però es va veure tan a prop d'haver d'anar a dormir en un caixer, que ara es fa un fart de col·laborar per millorar la situació d'aquestes persones.
Fet el recompte, les imprescindibles entitats socials han de començar a fer planificacions conjuntes per coordinar-se millor en els serveis i en els recursos. I les administracions, emprendre unes polítiques més efectives que frenin aquesta problemàtica que avui no només és imparable sinó creixent.
