JOSEP P. 27 de Novembre de 2018
FELICITATS
Molt bon comentari, si, aquí es demostra tál i com dius la hipocresia del estat, violencia per lo que els interesa o convé, en referencia a les armes. Felicitats.
Totes contra la violència de gènere. I tots i totes contra qualsevol mena de violència, ja que el fet de condemnar explícitament una forma de violència més que les altres, de violències, en realça una, però minimitza les altres. O és que els altres tipus de violència no són igualment condemnables?
La violència sol anar precedida de la falta d'arguments, de la impotència a la lògica i de la raó, d'incultura, d'odi, de menyspreu cap a l'ésser agredit, d'una necessitat de demostrar un domini sobre algú altre.
Si jo, com a mascle que sóc, tinc més condemna per agredir una femella que per fer-ho a un mascle, l'única cosa que queda clara és que hi ha diferents formes de condemnar la violència, segons quin sigui l'objecte de l'agressió, en una manera de perpetuar la desigualtat i una manera de subvalorar la violència com a tal.
Qualsevol persona agredida, físicament com psicològicament, té l'obligació de denunciar-ho, tant per ella com per a la resta de persones. La societat, començant per la justícia, l'estat, el govern de torn i, sobre tot l'educació, hem de posar fil a l'agulla i eradicar-la.
El problema més gran el té el mateix estat. Com pot l'estat dir que està en contra de la violència mentre fabrica i ven armes? O és que les armes que ven l'estat no són per practicar violència? Per oprimir, per imposar, per dominar, per agredir, per generar odi i més violència? Evidentment que la de gènere s'ha d'eradicar, com les altres, totes.
I la millor eina (que no arma) per fer-ho és la cultura, perquè mai hem d'oblidar que qui utilitza la violència és perquè no és capaç de raonar ni d'enraonar (que no és parlar per parlar, sinó vestir de paraules la raó).
Josep Maria Muntané Barceló és pagès.
