Tenir un referent esportiu per un poble és, si no imprescindible i determinant, sí un excel·lent complement i una imatge més per reflectir-ho a l’exterior.
Reus és conegut arreu del món per l’hoquei damunt patins, conseqüència de la trajectòria meritòria del Reus Deportiu, però la seva població de més de 100.000 habitants hauria de poder suportar també un equip de futbol en una categoria superior a la que es mou habitualment.
Tenir una gran afició a l’hoquei no hauria de ser obstacle o excusa per poder tenir, també, una gran afició al futbol... com antigament, quan es convivia en una mateixa passió pels Sentís, Palau, Magriñà, Marsal, Pijoan, Benet, Sabater o Grau, i els Morell, Morcillo, Epi, Llaberia, Bultó, Catà, Escarrà, Benaiges, Lasala, Raúl, Beltri, Alcalde o Papaseit.
Això representava que els diumenges al matí, cap a l’hoquei, i a la tarda, cap al futbol... i encara quedava un raconet per les emocions que alimentaven el “Jaumet” Miró i els seus de l’equip d’hoquei del CN Reus Ploms o l’“Aspirina” Òdena i companyia de l’equip de futbol del Reddis. (EPD els ja traspassats). Parlo des de la memòria, no des de l'estricte contemporaneïtat per representar aquella arrelada i voluntària obligatorietat festiva d’anar o “trobar-se” a l’hoquei o al futbol.
És cert que eren altres temps, que les circumstàncies no són les mateixes, que la ciutat ha crescut molt i que l’oci s’ha diversificat tant que potser de tant que n’hi ha a l’abast de vegades un és queda a casa a veure la tele i, potser el més important, que l’esport en general ja no és allò tant casolà i proper. Però el cert és que aquí segueix agradant molt l’hoquei i segueix agradant el futbol, afició disseminada per la proliferació d’equips de futbol a la ciutat. Llavors tot és qüestió de buscar un projecte engrescador per tornar a fer coincidir hoquei i futbol.
Projecte que, concretament en futbol, és molt difícil d’endegar i mantenir des de les categories en què es mou el Reus perquè quan es parla d’equip, d’afició i de pressupost per separat és com el peix que és mossega la cua.
Certament, els pressupostos amb què s’ha d’afrontar l’esport, i el futbol en particular, sigui la categoria que sigui, s’han tornat prohibitius per qualsevol club de no ser que es compti amb un patrocini molt important que a Reus també hi podria ser, atenent la seva indústria i el seu històric comerç. En aquest sentit, també es podria reclamar la seva atenció a les empreses petroquímiques i nuclears amb les que convivim al nostre radi d’influència... i de risc. Malauradament, en aquesta vida tot es mou per diners i l’esport no és una excepció; el potencial i la competitivitat d'un equip ja no ho marquen les quotes dels socis i la taquilla de cada diumenge. Coincidiríem que en el futbol, tot està desorbitat, però, o se’n vol o no se’n vol i, si se’n vol... és el que n'hi ha.
Independentment dels resultats puntuals que aquests darrers dies s’han produït i es poden produir, està bé parlar del que ha deixat d’estar en la quotidianitat dels ciutadans i, acceptant amb tot el goig que el nom de Reus, esportivament, va lligat a l’hoquei, el futbol ha de ser molt més reconegut del que ho és i tots els estaments polítics, comercials i ciutadans haurien de coincidir perquè també se situi, d’una vegada per totes, al nivell que Reus i els reusencs mereixem.
