Armilles de refugiats sirians per 'fer sentir vergonya' a una ciutat plena d'abrics

La plaça de Prim s'ha convertit aquest dimarts a la tarda en una metàfora de la Mediterrània capaç d'alternar sense rubor la solidaritat amb la indiferència davant la seva condició de tomba anònima dels refugiats de la guerra siriana. La Plataforma Reus Refugi ha intentat despertar consciències que navegaven amb rumbs dispersos enmig de l'ambient nadalenc repartint "una trentena d'armilles que vénen de Lesbos", primera trinxera europea amb què es troben bona part aquells que s'escapen de les bombes. Ho explica Xifré Ramos, un dels portaveus d'aquest moviment obert a tots aquells cansats de mirar i no fer res i que compta a hores d'ara amb una dotzena d'activistes. "Van ser utilitzades en el vaixell de salvament Astral, de l'organització Proactiva Open Arms i que actua al Mediterrani oriental. Aquest acte l'hem dut a terme en col·laboració amb ells. La intenció és que la gent senti vergonya de tenir en una ciutat rica i plena d'abrics armilles a terra de gent que ha mort portant-les".

Aquest psicòleg de 26 anys va ser a les beceroles d'una plataforma que des de maig passat suma una seguda a la plaça del Mercadal i un Mercat Solidari amb l'objectiu posat en "conscienciar i sensibilitzar". Alterna activisme amb "l'organització 'Cuidando', de la qual en sóc membre i que ofereix ajut psicològic tant a voluntaris com refugiats als camps de Grècia". Aquesta darrera entitat també assessora al col·lectiu EKO Project a peu del canó en la seva lluita per fer els camps de refugiats "auto gestionables. L'objectiu és no caure en l'assistencialisme i permetre que les persones puguin treballar en les seves professions".

Xifré creu necessari "pensar en un mateix i alhora amb els altres. És com quan coincideixes amb el veí constipat a l'ascensor i penses ja s'apanyarà en comptes de dir-li què li passa. En el fons, els governs estimulen la por perquè això genera inestabilitat econòmica i fa que la gent es preocupi només del seu". Veterà dels camps de refugiats grecs, afirma amb contundència que la seva experiència li ha ensenyat el millor i el pitjor. "Els herois existeixen i són les persones que van a ajudar als refugiats pagant-se el viatge de la seva butxaca. D'altra banda, el més negatiu és l'actitud de les grans organitzacions d'ajut humanitari". Segons Xifré, "en lloc d'acceptar que per si soles són insuficients es resignen i no accepten coordinar-se amb altres esforços. L'ACNUR n'és un exemple. Com que van guanyar un concurs públic per gestionar els ajuts diuen que la resta destorben. No volen que els voluntaris ajudin. I en la mateixa línia podem trobar entitats com Metges del Món".

L'acte de sensibilització va comptar amb la participació de diferents músics com Fito Luri, Gerard Marsal i el grup Terra Ferma, amb la cloenda a càrrec del grup Safareig Poètic amb la lectura de diversos textos. També s'han estès diverses armilles taronges al raval de Santa Anna amb motiu de protesta. Els interessats podien comprar samarretes i llibres destinats a finançar les activitats de Reus Refugi i Proactiva Open Arms.