-
Vista d'un mural, l'estiu de 2017, d'Enric Valor a Muro (Alcoi)
Francesc Fort/ Viquipèdia
L'últim ple municipal, celebrat el passat 21 de maig, va aprovar una proposta de la CUP per reivindicar la figura de l'escriptor i activista valencià Enric Valor i Vives (1911-2000), i incorporar-lo al nomenclàtor de la ciutat de Reus. També amb l'impuls d'Endavant, la formació anticapitalista va aconseguir que prosperés una declaració en reconeixement a la seva contribució a la llengua. El següent pas, s'apunta des de la formació, és la convocatòria de la comissió corresponent, encarregada de començar el procediment per tal que un carrer o una plaça del terme duguin el seu nom.
"Preocupació" per l'estat de la llengua catalana
La proposta, de fet, s'ha presentat en diversos municipis dels Països Catalans "com a resposta al canvi de nom de l'avinguda d'Enric Valor a avinguda d'Espanya de Mutxamel (Alacant)", que van impulsar temps enrere el PP, Ciutadans i Vox en aquesta població. La CUP i Endavant manifesten la seva "preocupació" per l'estat de la llengua catalana al territori, tot reclamant de passada "valentia i compromís" a les institucions del país per tal de "vetllar per la seva bona salut i el seu ús social, així com per reconèixer-ne i destacar-ne la seva unitat dins de la varietat dialectal que la fa rica i viva".
La iniciativa es va plantejar al ple, a banda, poc després que el Tribunal Constitucional francès hagi tombat la immersió en català i en altres llengües minoritzades a França, tot anul·lant dos articles nuclears de la Llei de protecció i promoció de les llengües minoritzades, també coneguda com a Llei Malac.
Des de la CUP recorden que Endavant ha engegat una campanya en defensa de la llengua catalana. En aquesta línia, des del col·lectiu s'alerta que "al País Valencià s'ha passat d'un ús habitual del català del 35 al 28 %; a les Illes, d'un 42 al 37 %; i a Catalunya, si bé el 97 % de la població sap parlar perfectament el castellà, només el 64 % ho sap fer en català". El regidor del grup municipal de la CUP al consistori reusenc, Edgar Fernández, va usar aquest mateix argument a l'hora de defensar la proposta per reivindicar Valor.
Qui va ser Enric Valor?
Finalment, la CUP també apunta que en els últims mesos, diferents institucions i centres culturals com Can Alcover de Palma, Obra Cultural Balear o el Terra de València "han rebut atacs per part de grups espanyolistes d'extrema dreta", fet que al seu parer "demostra la persecució existent de la llengua i cultura catalana".
Valor va néixer el 1991 a Castella (Alacant), i si bé va estudiar per ser mestre mercantil va despuntar de ben jove com a periodista. Va formar part de la redacció d'El tio cuc, un diari satíric republicà. Tot seguint la normativa de Fabra, va mirar d'estandaritzar el valencià que s'hi emprava. A posteriori va fundar l'Agrupació Regionalista Alacantina, amb l'objectiu d'aconseguir l'autonomia valenciana.
Col·laborador d'altres mitjans (també radiofònics), es va instal·lar a València poc abans de la Guerra Civil per convertir-se en un ferm defensor de la República. Després del conflicte bèl·lic va abandonar la tasca periodística per centrar-se en la literària. De fet, se'l recorda especialment per les Rondalles valencianes (1950-1958).
La seva tasca com a promotor de la llengua el va dur a la presó per part del règim feixista, ja als 60. En recuperar la llibertat es va involucrar en l'impuls de la revista Gorg, que va durar només tres anys per la censura de la dictadura. Pocs anys després hi va tornar amb Els Quaderns Gorg, on va publicar articles de caràcter nacionalista.
Mort Franco, va formar part entre altres de l'Institut de Filologia Valenciana, de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Igualment va ser distingit amb el Premi de les Lletres Valencianes de l'Ajuntament de València (1985), o la Creu de Sant Jordi (1993), entre altres.
El 1999, poc abans de la seva defunció, es va promoure la seva nominació per al premi Nobel de literatura, però no va tirar endavant.
"Preocupació" per l'estat de la llengua catalana
La proposta, de fet, s'ha presentat en diversos municipis dels Països Catalans "com a resposta al canvi de nom de l'avinguda d'Enric Valor a avinguda d'Espanya de Mutxamel (Alacant)", que van impulsar temps enrere el PP, Ciutadans i Vox en aquesta població. La CUP i Endavant manifesten la seva "preocupació" per l'estat de la llengua catalana al territori, tot reclamant de passada "valentia i compromís" a les institucions del país per tal de "vetllar per la seva bona salut i el seu ús social, així com per reconèixer-ne i destacar-ne la seva unitat dins de la varietat dialectal que la fa rica i viva".
La iniciativa es va plantejar al ple, a banda, poc després que el Tribunal Constitucional francès hagi tombat la immersió en català i en altres llengües minoritzades a França, tot anul·lant dos articles nuclears de la Llei de protecció i promoció de les llengües minoritzades, també coneguda com a Llei Malac.
Des de la CUP recorden que Endavant ha engegat una campanya en defensa de la llengua catalana. En aquesta línia, des del col·lectiu s'alerta que "al País Valencià s'ha passat d'un ús habitual del català del 35 al 28 %; a les Illes, d'un 42 al 37 %; i a Catalunya, si bé el 97 % de la població sap parlar perfectament el castellà, només el 64 % ho sap fer en català". El regidor del grup municipal de la CUP al consistori reusenc, Edgar Fernández, va usar aquest mateix argument a l'hora de defensar la proposta per reivindicar Valor.
Qui va ser Enric Valor?
Finalment, la CUP també apunta que en els últims mesos, diferents institucions i centres culturals com Can Alcover de Palma, Obra Cultural Balear o el Terra de València "han rebut atacs per part de grups espanyolistes d'extrema dreta", fet que al seu parer "demostra la persecució existent de la llengua i cultura catalana".
Valor va néixer el 1991 a Castella (Alacant), i si bé va estudiar per ser mestre mercantil va despuntar de ben jove com a periodista. Va formar part de la redacció d'El tio cuc, un diari satíric republicà. Tot seguint la normativa de Fabra, va mirar d'estandaritzar el valencià que s'hi emprava. A posteriori va fundar l'Agrupació Regionalista Alacantina, amb l'objectiu d'aconseguir l'autonomia valenciana.
Col·laborador d'altres mitjans (també radiofònics), es va instal·lar a València poc abans de la Guerra Civil per convertir-se en un ferm defensor de la República. Després del conflicte bèl·lic va abandonar la tasca periodística per centrar-se en la literària. De fet, se'l recorda especialment per les Rondalles valencianes (1950-1958).
La seva tasca com a promotor de la llengua el va dur a la presó per part del règim feixista, ja als 60. En recuperar la llibertat es va involucrar en l'impuls de la revista Gorg, que va durar només tres anys per la censura de la dictadura. Pocs anys després hi va tornar amb Els Quaderns Gorg, on va publicar articles de caràcter nacionalista.
Mort Franco, va formar part entre altres de l'Institut de Filologia Valenciana, de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Igualment va ser distingit amb el Premi de les Lletres Valencianes de l'Ajuntament de València (1985), o la Creu de Sant Jordi (1993), entre altres.
El 1999, poc abans de la seva defunció, es va promoure la seva nominació per al premi Nobel de literatura, però no va tirar endavant.
Etiquetes:
