Joseba Azkarraga: ‘El govern espanyol bloqueja el procés de pau a Euskadi’

L’exconseller de Justícia, Treball i Seguretat del govern basc (2001-2009), Joseba Azkarraga, critica les polítiques penitenciàries imposades pel govern espanyol i considera el PP el principal artífex del bloqueig en el procés de pau a Euskadi. Membre de la xarxa ciutadana Sare, que lluita pels drets dels presos vascos, Azkarraga ha vingut a Reus, aquest divendres, per tal de realitzar una conferència al Centre de Lectura de Reus, organitzada pel propi ateneu, l’Associació Josep Vidal i Llecha i el Pacte Nacional pel Dret a Decidir de Reus. L’exconseller basc d’Eusko Alkartasuna s’emmiralla en el procés sobiranista iniciat pel govern català, amb un suport important de la societat catalana.

Vostè forma part de la Xarxa Ciutadana Sare, què és exactament?

Es tracta d’un nom en euskera que en català vol dir ‘xarxa’ i que es refereix a una xarxa ciutadana composada per persones molt plurals, des del punt de vista ideològic, que volen iniciar un procés de pau que pràcticament no s’ha iniciat a Euskadi. Simplement, s’ha produït una cosa tan important com que ETA va prendre la decisió de deixar definitivament la seva activitat violenta. Des de SADE volem que acabi bé el procés, és a dir que es busqui una fórmula que permeti definitivament poder avançar cap a la convivència, i això exigeix fonamentalment el dret de les persones que estan empresonades.

Una de les claus són els drets dels presos, quines són les altres claus perquè es doni el procés de pau a Euskadi?

Euskalerria no ha iniciat el procés, hi ha hagut una part, que és la que comentàvem abans, i és que ETA va prendre la decisió de deixar l’activitat violenta a l’octubre de 2011, però per l’altra banda, el govern, i entenen el govern com l’Estat en l’àmbit polític com també el de la justícia, segueix mantenint una actitud com si res hagués canviat. Es segueix establint una política penitenciaria de caràcter venjatiu contra el col·lectiu familiar, que fruit de la política d’allunyar aquests presos, ha de recórrer fins a 2.000 quilòmetres per poder visitar durant 30 minuts als presos. Hem d’acabar quan abans millor amb aquesta política venjativa.

Dedueixo que no entendrà que el procés de pau s’hagi obert fins que no hi hagi cap moviment per part del govern espanyol?

Els passos que ha de donar el govern espanyol són fonamentalment complir la seva pròpia legislació. No estem demanant res que no sigui el compliment de la pròpia llei per part del govern espanyol, i també de la legislació europea que incompleix, mantenint les polítiques de dispersió. Hi ha un col·lectiu de presos greument ferits als quals se’ls ha d’aplicar la legislació pròpia i complir la seva condemna als domicilis. D’altra banda, no computen les condemnes que els presos hagin pogut complir a les presons franceses abans de ser extraditats. Estem davant d’una actitud incomplidora i absolutament contrària a qualsevol procés de convivència del nostre país.

Hi ha un factor importantíssim, Espanya és l’únic govern del món, que jo conegui, en el territori del qual s’ha desenvolupat una violència de caràcter polític i quan una de les parts que ha actuat violentament, com és el cas d’ETA, decideix deixar-ho i convida al govern espanyol a iniciar un procés de desarmament verificat, aquest diu que no vol saber res d’això. Per tant, la pregunta que ens hem de fer és perquè el govern actua d’aquesta forma o si és que se sent còmode en una situació com aquesta.

Per què creu que ho fa el govern espanyol?

Ho fan perquè es troben còmodes en aquesta situació, fins i tot el propi compliment de la legislació penitenciaria espanyola, que és el que estem exigint, li pot portar crítiques a altres zones de l’Estat on es considera que s’ha de seguir mantenint una política d’inflexibilitat, de duresa, contra un col·lectiu determinat de presos i contra una part important de la ciutadania a Euskalerria. Si es cedís, en determinades zones es consideraria com un acte de traïció. Per tant, el govern espanyol se sent còmode quan ETA ja no actua, i ja no actuarà mai més, però per altra banda, segueix sense donar cap passa per tractar de tancar definitivament aquest cercle que ha suposat l’execució de violència en aquest país.

A l’Estat no hi ha estabilitat, hem passat sis mesos amb un govern en funcions, en aquest escenari quin paper creu que pot jugar per desencallar la situació actual les eleccions al Parlament Basc previstes per aquest any?

Desgraciadament poc pot canviar el resultat que es produeixi en Euskalerria, primer perquè no hi ha competència per part del Parlament Basc en l’àmbit penitenciari, la competència, tot i que estatuàriament pertany al govern Basc, segueix sense ser transferida per Madrid. Per tant, la mirada ha de ser cap als estaments polítics i judicials espanyols, perquè són els que mantenen la competència. Nosaltres confiàvem en què el resultat de les eleccions generals espanyoles seria diferent al de la setmana passada, i que per tant la formació d’altres majories pogués suposar un canvi d’actitud. Desgraciadament els resultats no han produït aquesta situació. Tot i això, la pèrdua de la majoria absoluta del PP, també creiem que és un element important perquè altres forces polítiques obliguin al PP a canviar la seva actitud i tancar un cercle que és infernal. Se segueix mantenint el bloqueig, una situació de confrontació que vulnera drets de la societat basca. Sare no és un moviment per raons ideològiques, som persones que hem mantingut postures contràries a la violència i que promovem els drets de les persones empresonades.

Aprofitant la seva presència, aquest divendres, a Reus, com a polític nacionalista basc, quina valoració fa del procés català?

El procés català em produeix molta enveja, em sembla que la fortalesa de la societat civil catalana ha propiciat una sèrie de moviments, també de polítics i del govern català i de les seves institucions, que obre un escenari nou. Ja m’agradaria que aquesta situació s’estigués produint a Euskalerria, desgraciadament la situació és molt diferent, possiblement si el govern d’Ibarretxe hagués seguit en actiu, la situació seria similar a la de Catalunya. Nosaltres tenim un govern diferent, un altre Lehendakari, que està desconnectat de la reivindicació de la independència.

Vostè ha estat conseller del govern basc. Tal com estem en aquests moments al 2016, creu que el Parlament de Catalunya hauria d’apostar per una declaració unilateral com es diu? O un referèndum unilateral? Creu que hi ha una millor fórmula que altra?

No m’agradaria endinsar-me en el procés català, però simplement diria que no es poden posar portes al camp i quan hi ha una majoria, en aquest cas catalana o en el seu moment si existís a Euskalerria, que exigeix almenys el dret a ser consultat, això no es faci. Posar traves a això és absurd, perquè tard o d’hora això es produirà, és imparable veient com els partits d’àmbit nacional espanyols, com PP i PSOE, es posen d’acord per dir que Escòcia no pot negociar, de manera unilateral, la seva permanència a la UE. Aquest mateix argument es va utilitzar contra Catalunya dient que haurien de sortir d’Europa si s’iniciés un procés d’independència o de creació d’Estat propi, ara resulta que estem a la inversa, que és Escòcia qui vol seguir sent europea quan és l’Estat del Regne Unit qui marxa, per tant és tot una contradicció però jo tinc moltes esperances en l’exemple de Catalunya. Tot aquest procés ha de servir de guia per a nosaltres.

Escolta l'entrevista de LANOVA Ràdio a Joseba Azkarraga:

Etiquetes:

Pacte Nacional pel Dret a Decidir