La gestió de l'energia i l'aigua han estat objecte d'una jornada tècnica coorganitzada per Reusdigital.cat, LANOVA Ràdio i Open Energy Institute duta a terme aquest passat dimecres al Casal de les dones de Reus. 'Energia i aigua. Gestió de dos recursos escassos' ha comptat amb la intervenció d'experts ponents que han compartit propostes per a la sostenibilitat de cara al futur. La sessió ha estat introduïda pel director d'aquest mitjà, Marià Arbonès, i pel president d'Open Energy Institute, Robert Moragues. El regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Reus, Daniel Rubio, els ha acompanyat. Per part seva, la regidora de Partipació Ciutadana, Montserrat Flores, ha donat la benvinguda als assistents.
La primera de les dues taules ha abordat el tractament de l'energia i ha inclòs les aportacions del president de l'Associació d'enginyers industrials de Catalunya a Tarragona, Lluís Maestre; de la gerent de Ferrovial Servicios (departament 'smart cities'), Rosa María Sachis; del representant d'Aquí Energia Ramon Vallverdú; del regidor Daniel Rubio, i del Corporate affairs & communications senior especialist de Toyota España, Alejandro San Martín.
La gestió de l'energia: models d'èxit i propostes de futur
Maestre, el primer en intervenir, ha analitzat els costos lligats a la producció i distribució de l'energia. Aquest ha comentat també el 'gap' entre les despeses i els ingressos de l'energia, establert temps enrere en un dèficit de 30.000 milions. Els canvis normatius, ha indicat, van servir "per tapar aquest forat", però han encarit el servei. Acte seguit, ha comentat també tot allò que ha afectat els impostos a partir de la llei de 2012, el que ara per ara suposa "el 16% dels ingressos" que genera el servei de l'energia. A banda, ha establert que "cada hora té un preu" en funció de l'oferta i la demanda. "D'un dia per l'altre podem servir els preus. Hi ha un operador portuguès, però, que permet la compra d'energia setmanes abans", ha afegit. El problema, ha revelat, és el preu al mercat majorista. A l'estat, és més elevat que a França i Alemanya, fet que "resta competitivitat" a l'economia. Per abaixar el preu de l'energia, al seu parer, és necessari apostar per les energies renovables.
Acte seguit, Sachis va exposar les pautes adoptades a Ferrovial en compromís amb l'ús sostenible dels recursos energètics. D'aquesta manera, va posar com a exemple un sistema anomenat Satwash, usat en la neteja viària, que permet l'estalvi d'un 12% d'aigua. Com a gestors energètics, ha matisat, l'empresa usa un software "senzill però molt eficaç" anomenat Hefesto, basat en l'arxiu i tractament de les dades derivades del consum d'un usuari. "No només serveix per optimitzar l'ús de l'energia, sinó que a més hem demostrat que molts dels nostres clients han percebut beneficis econòmics i qualitatius", ha assenyalat.
Des d'Aquí Energia, Ramon Vallverdú ha lamentat que, a l'estat, "les primes de les renovables es paguen molt cares". Per aquest motiu, ha descrit, hi ha la percepció errònia que "aquestes no són eficients". L'empresari ha subratllat que "en les societats del futur, l'estalvi serà un valor intrínsec", tot lligant aquesta conducta al consum de l'energia. El repte, ha dit, és en aconseguir que la tecnologia faci que la producció de l'electricitat vingui de les renovables. Després, San Martín ha comentat les actuacions impulsades des de Toyota per fer vehicles més eficients i, "sobretot, més responsables amb el medi ambient". En aquesta línia, ha destacat els dos problemes principals lligats a les emissions de CO2 dels autòmòbils: el canvi climàtic i la qualitat de l'aire.
"Tots dos són seriosos, però ara per ara ja veiem que el que té una incidència directa en la salut de les persones és el segon", ha alertat. San Martín ha descrit el funcionament de la gamma de vehicles híbrids de la firma, "que optimitzen al màxim el consum de l'energia i són adients en entorns urbans". Com a paradigma de mercats on la sostenibilitat és la pauta a seguir, el ponent ha citat Japó i Alemanya. Finalment, i per tancar la taula, Rubio ha explicat "el canvi de paradigma" que, segons ell, ha assumit l'Ajuntament de Reus en els darrers anys per tal que la ciutat esdevingui "pionera en mobilitat" sostenible. Entre altres coses, el regidor del govern ha destacat els incentius fiscals en l'import de circulació i l'adaptació progressiva de la flota municipal als vehicles elèctrics municipals. Rubio també ha assegurat que l'escenari futur, no tan llunyà, estarà protagonitzat per vehicles autònoms i compartits, en el marc d'una economia col·laborativa, i ha recordat que el consistori ja treballa en un 'car sharing' que potenciï l'eficiència dins l'administració que fins i tot pugui contribuir al comerç local.
L'aigua, un dret humà
A l'hora d'abordar la qüestió de l'aigua, en la segona de les taules de la sessió, la doctora en Dret i professora de la URV Susanna Borràs, ha fet una primera aproximació al tema des del punt de vista normatiu i social. En la seva intervenció, Borràs ha parlat de l'aigua com un dret humà al qual tothom hauria de poder accedir, encara que la realitat sigui una altra. L'especialista en dret internacional ha advertit que, segons les previsions demogràfiques de l'ONU, a més d'una quarta part de la població mundial li mancarà l'aigua potable en les pròximes dècades. Per últim, Borràs ha parlat de les situacions actuals d'estrés hídric, el desnonament hídric i l'exclusió social, i ha manifestat darrere l'aigua hi ha un problema ambiental, però també de justícia social.
Tot seguit, el gerent d'Aigües de Reus, Joan Carles Ferraté, ha remarcat la importància que tenen i tindran les ciutats en el futur, que cada cop disposaran de més poder de gestió sobre els recursos. Ferraté ha parlat de tres grans desafiaments, que seran la desigualtat, la inestabilitat i la sostenibilitat, tant ambiental com social. El gerent d'Aigües Reus també ha destacat el que seran alguns canvis d'hàbits, com el pas de la propietat al gaudi de l'ús.
Per acabar, Ferraté ha ressaltat que el canvi de model, quant a l'aigua i les energies, serà disruptiu, i que el salt a les renovables és inexorable. L'encarregat de clausurar la jornada ha estat el cap de l'Oficina Catalana de Canvi Climàtic, Salvador Samitier, que ha declarat que el canvi climàtic ha posat de manifest una sèrie de vulnerabilitats sistèmiques. En aquest sentit, Samitier ha assegurat que no hi ha altra solució que replantejar els paràmetres del model energètic que les societats han construït.
El cap de l'Oficina Catalana de Canvi Climàtic també ha parlat d'establir taxes a les emissions de diòxid de carboni, de l'estalvi i l'eficiència, i de la generalització de l'ús del transport públic com les claus de la transformació. Samitier també ha remarcat que avançar cap a les energies verdes és una qüestió de prioritats, més que no pas un tema econòmic.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics