Orduna: 'Ens preocupa la intenció del TSJC de provincialitzar els jutjats de violència de gènere'

Gairebé un any i mig després de ser escollida la primera degana del Col·legi d’Advocats de Reus, institució amb més de 170 anys d’història, Encarnación Orduna treu importància al fet d’haver estat la primera dona en ocupar aquest càrrec. “El fet de ser dona no hauria de ser diferent” explica alhora que constata que “cada vegada hi ha més dones en l’exercici de la professió” tot i les complicacions “de conciliar vida familiar i professional”. Amb la perspectiva que dóna una etapa ja llarga al capdavant dels col·legiats reusencs, Orduna repassa les principals accions que la seva junta ha desenvolupat en els darrers mesos  i comenta l’esforç de la institució per obrir-se a la nova realitat ciutadana.

La setmana passada la recentment creada comissió per la Defensa dels Drets dels Animals del Col·legi va donar una conferència sobre l’última reforma del Codi Penal en matèria dels delictes de protecció dels animals domèstics.

Cada vegada hi ha més Col·legis que la tenen. A Reus va néixer arran de l’impuls d’alguns companys l’any passat i incidia en el nostre objectiu d’organitzar totes les  nostres comissions i, alhora, obria la porta a que qualsevol col·legiat pugui participar-hi. Al capdavant de la mateixa tenim com a responsable a l’advocada Ivonne Figueras i té molt d’èxit a nivell de participació. Els integrants han entrat amb molta força i ganes de fer coses.

S’havia apuntat també la creació d’una nova comissió d’igualtat. Tira endavant?

Com a tal no existirà. El que pretenem és afegir el concepte de la igualtat dintre de la comissió de violencia de gènere que existeix al torn d’ofici. Aquesta és la idea impulsada des del Consell d’Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya que presideix Carles Marcrat i que coincideix amb l’impuls fet des del Consejo de la Abogacía Española on ara hi ha una presidenta, Victoria Ortega, i entre les mesures que ha acordat aquest any és la de posar el tema de la igualtat de la dona. Precisament, el 9 de maig es van fer unes jornades dintre del Consejo sobre la igualtat i vam assistir totes les deganes que som dones. No volem que sigui exclusivament una cosa de dones sinó que els homes participin perquè es busca un pla d’igualtat i la visió de l’home és important en aquest sentit.

Parlant de violència de gènere, quin és el nivell de coordinació entre els diferents actors implicats actualment?

Tothom està coordinat tot i que sempre es pot millorar. Aquí a Reus, sí que s’està complint que quan arriba una dona a unes dependències judicials perquè vol posar una denúncia es crida a l’advocat de guàrdia de víctimes de violencia de gènere perquè pugui fer la denúncia. El més important és que estigui assessorada des del primer moment. Entenem també que la justícia ha de ser propera al ciutadà també i no la pots allunyar de la víctima i el que ens preocupa és la proposta del TSJC d’intentar d’alguna manera mobilitzar els jutjats de violència de gènere (VIDO) per provincialitzar-los o comarcalitzar-los i això afectaria al de Reus. Malgrat que la Conselleria de Justícia de la Generalitat s’ha negat en rotund, la proposta s’ha elevat al Consejo general del Poder judicial (CGPJ) que al final és el que decidirà.

L’estiu passat van recollir signatures per la millora dels jutjats de Reus, quina resposta han obtingut ?

R.-El passat mes de març vam participar en la visita anual que el president del TSJC, Jesús Maria Barrientos, realitza a l’Audiència de Tarragona amb tots els intervinents en el model de justícia (procuradors, fiscals…) per saber com està el nostre territori. Vam posar de manifest la nostra recollida de signatures sobre la situació dels nostres jutjats. Ens manquen jutjats, falta formació judicial dels funcionaris i la càrrega de feina és molt gran, un fet que provoca que després d’una temporada els jutges busquin un altre destí com pot ser  Tarragona on no n’hi ha tanta. Tampoc es cobreixen les baixes de personal. Com a notícia positiva, sabem que properament a Reus es posarà un jutjat de família i d’aquesta manera descarregarà molt la feina dels jutjats de primera instància i civils. La conselleria ja ho ha aprovat però ha estat paralitzat perquè no hi havia Govern de l’Estat i ho ha d’aprovar el Consell de Ministres. Tot i que no és la solució total, això ajudarà però no sabem quan arribarà el nou jutjat.

Quin balanç provisional fa de la seva etapa al capdavant del Col·legi, especialment pel fet de ser la primera dona en ocupar aquest càrrec?

Ser la primera dona per mi és un orgull  i hem començat amb molta il·lusió. Tot i que havia estat en juntes anteriors, la càrrega de feina no era tan important com quan ets degà o degana i això es nota.  En principi, el balanç és positiu perquè hem pres terra i hem obert les comissions perquè participessin els col·legiats i això era una de les nostres intencions. Una altra era millorar els nostres serveis, les instal·lacions, els ordinadors…i també hem fet millores a la pàgina web que és molt important perquè aporta la visió externa del que fem i el que som. També hem intentat obrir-nos a la societat de Reus i a la  del Baix Camp i el Priorat. Finalment, un altre aspecte és el de la formació tenint en compte que cada vegada hi ha més novetats legislatives. En aquest tema, l’octubre tindrem unes jornades sobre les sentències dels tribunals europeus i  hem d’estar a l’aguait i formats per defensar els nostres clients, els ciutadans.

Per acabar, quina relació tenen amb la URV i els futurs col·legiats?

Sempre hi col·laborem perquè  els alumnes de la universitat poden acudir a les nostres conferències. En formació inicial, per poder exercir  has de fer el màster d’accés a l’advocacia on participem els 3 Col·legis de la província (Tarragona, Reus i Tortosa)  en col·laboració amb la URV i ara al maig toca el  trimestre en què  venen tots els alumnes del màster al nostre Col·legi a fer una part d’aquests estudis i a visitar-lo. La nostra relació amb la URV és directa tant en formació inicial com continuada.