Passió per viatjar, l'Àfrica i la formació

Fa un mes, Lluís Llach va fer diverses piulades a Twitter des del Senegal. En concret explicava que es trobava al poblat de Palmarin, a la biblioteca que ha construït la fundació que du el seu nom. Allà, una reusenca, de nom Édel Martínez havia començat a impartir anglès a les dues zones més importants, Ngalu i Ngunuman.

L'Édel va estar al Senegal del 28 de juliol al 25 d'agost i fa pocs dies que ha tornat a la capital del Baix Camp per començar a impartir les seves classes normals d'anglès en un centre educatiu de Tarragona d'aquí a pocs dies. Com va sorgir la idea? "Feia molt que volia col·laborar amb alguna ONG o fer un voluntariat, volia marxar lluny", comenta la reusenca. Tot i això, "mai trobava el moment ni tenia prou diners" i reconeix que el fet que el seu pare treballi al Senegal des de fa 8 anys va influir. "El moment ha estat ara", comenta.

La professora, i també periodista, va visitar per primer cop el Senegal el passat Nadal durant 10 dies, amb l'objectiu de conèixer "com era l'entorn del meu pare". Un cop allà Martínez va començar a fer contactes i va conèixer el Lluís Llach. "Li vaig comentar la meva proposta per ser voluntària i em va preguntar com ho podríem fer". Després de molt pensar, la reusenca va arribar a la conclusió que podia ser útil ensenyant anglès. Dit i fet, només tornar de terres africanes va buscar el preu dels vols i va pensar en les dates per tornar-hi.

Martínez va intentar impartir classes d'anglès d'una forma molt diferent de la que estan acostumats. "Al Nadal vaig veure que la docència era molt seriosa i repetitiva fins al punt de ser avorrida", explica. En aquest sentit, va intentar que fossin classes molt dinàmiques i que els nens i nenes estiguessin distrets i aprenguessin. La resposta dels joves i adults va ser molt bona: "s'ho passaven genial i aprenien, i no paraven de riure".

La Biblioteca Nelson Mandela, creada per la Fundació Lluís Llach, no es dedica només a oferir classes d'anglès. Sempre hi ha gent, fins i tot "més que no pas quan jo feia classe", bromeja l'Édel. El centre compta amb una part infantil, de 0 a 3 anys, on s'hi fan activitats lúdiques i també una de més adult on es fan classes d'informàtica i de suport als estudis. Així mateix, compta amb un gran volum de llibres i material.

'El Senegal dedica molts diners a l'educació'

L'Édel començava les classes les 10. Tot i això, reconeix que li agradava "fer les coses amb calma" abans de marxar a la biblioteca. "Els ocells em despertaven a les 8, esmorzava amb calma i sortia al jardí a alimentar els animals del meu pare", diu. Posteriorment, marxava a donar classe durant 2 hores amb bicicleta i, poc després, marxava a l'altra banda del poblat per tornar-ne a impartir.

A l'Édel l'han acollit d'allò més bé al Senegal i pensa que si alguna cosa té l'Àfrica "és que són molt agraïts i t'ho donen tot". "M'he sentit com una reina i quan vaig marxar va ser molt trist", lamenta. La reusenca creu que hi ha una imatge equivocada del país africà des d'aquí: "La gent no passa gana, però no es permetre molts luxes".

D'aquesta forma, explica que treballen molt amb la ramaderia i la pesca. Una altra cosa que destaca Martínez és la felicitat amb què viuen, "i jo això ho considero riquesa". Pel que fa a l'educació, el Senegal hi dedica molts diners i gairebé tothom hi té accés fins als 21 anys.

Preguntada per si tornaria, no s'ho pensa dues vegades: "Ha estat molt gratificant i segur que repetiré com a voluntària". De fet, ja ha començat a buscar vols per tornar-hi.