Sunyol encaixa una peça de la història de Reus amb la seva radiografia dels 95 anys de la ràdio

La història de la ràdio feta i escoltada a Reus durant els darrers 95 anys ja disposa del vademècum de consulta obligada en la forma del llibre del periodista Albert Sunyol, presentat aquest dimecres al Centre de Lectura davant la presència d'un públic nodrit de passat i present vinculat a les ones. 'La meva, la nostra ràdio. Les ones de Reus (1922-2017)' omple un buit de la història de la ciutat i dóna veu a prop d'una seixantena de persones vinculades a tots els aspectes tècnics, periodístics i comercials d'un mitjà que va néixer gràcies a la inquietud de la secció científica de l'entitat presidida en l'actualitat per Xavier Filella tot just començada la dècada dels anys vint del segle passat. "Era la internet de l'època", apunta l'autor. I en el seu desenvolupament posterior "hi ha un fet evident: el talent. La ràdio a Reus és una tradició de projectes sòlids de ràdios comercials", afegeix abans de reconèixer "la pèrdua de pes de producció local" dels darrers anys fruit de l'afectació a les grans estructures empresarials de la davallada del panorama publicitari inherent a la crisi econòmica. La pèrdua de temps d'emissió té, però, una sortida que permet mantenir viva la presència quotidiana del mitjà al pols ciutadà "gràcies als nous formats multimèdia" que obren la porta a una "ràdio on-line que reivindica el món local en un moment de globalització".

Sunyol ha parlat "amb gent de cadascuna de les emissores que ha tingut Reus" tot i la dificultat en alguns casos de trobar testimonis vius i reconeix que tots ells "parlen de la seva ràdio", en singular, perquè "la tenen molt viscuda". Una "nostàlgia" evident al llibre, encara que va molt més enllà i acaba sent un autèntic exercici "d'investigació que situa la ràdio feta a Reus en el seu context". En aquest sentit, el responsable de La Banya Edicions, el també periodista Òscar Ramírez, recordava la gènesi del llibre (patrocinat per l'Ajuntament, Vermuts Miró i Tomàs Barberà) "en els quatre articles publicats l'any 2012 per Sunyol a Reusdigital sobre la història de la ràdio a la ciutat. Llavors vaig veure que seria genial fer-ne un llibre i jo vaig apostar-hi des del principi". Entre altres coses perquè "jo crec que Reus, amb la seva idiosincràsia pròpia, ha facilitat ser una escola de ràdio per a molta gent que ha acabat triomfant fora. La ràdio a Reus ha demanat sempre un estil rigorós i proper". Ramírez també va voler destacar l'existència d'una forta "iniciativa privada que es va traduir en emissores il·legals, que jo prefereixo considerar alegals, basades en un format de Ràdio Músic Club que va fer que molta gent ens piques el cuc del periodisme".

El llibre és una "radiografia immensa i molt realista" d'un trajecte vital nascut en el cas de Sunyol "de les hores que em passava escoltant Carrusel Deportivo. Va ser l'inici de la meva passió per la ràdio" i que amb el pas del temps va suposar el descobriment d'altres formats de programes que abasten "des del disc dedicat i la ràdio novel·la, dos fenòmens que encara es recorden ara, fins al complement de la informació local que fins llavors donava Ràdio Reus amb la posada en marxa de la Cope als anys seixanta i el boom de les anomenades ràdios pirates als vuitanta".

"La ràdio és el mitjà en que la gent sempre ha confiat, tant en moments de pau com de guerra", comentava per la seva banda l'alcalde, Carles Pellicer, que va voler aprofitar l'ocasió per reconèixer "la feina dura i poc reconeguda dels periodistes. És a través d'ells com vivim la història".