Un estudi econòmic garanteix les pensions a una Catalunya independent amb 475.000 nous llocs de feina

Un dels autors d’aquest “treball de futur”, David Ros, s’ha posicionat “econòmicament” dins “la qüestió independentista” i ha qualificat com a “viable, necessària i urgent” l’existència de l’estat català, ja que “el deute de l’estat espanyol no pararà de créixer”. Segons el projecte presentat, les pensions estan “amenaçades” per la “insostenibilitat” i “el conseqüent manifest de feblesa del sistema central”.

Ros ha presentat un treball, elaborat juntament amb l’especialista en macroeconomia, Pere Miret, sobre la inviabilitat de les cotitzacions actuals dels treballadors per a pagar les pensions dins el marc de l’Estat Espanyol: “El problema és que el Fons de Reserva de la Seguretat Social espanyola s’acaba el 2017 i el 2018 provocant que les pensions baixin i no només ho diem nosaltres, sinó que també ho ha dit la ministra de Treball i Seguretat Social del Govern d’Espanya, Fátima Báñez, qui ha reconegut que una vegada passades les eleccions generals les pensions baixaran”, ha subratllat Ros.

Davant aquesta situació “hem quantificat com les pensions estarien garantides a Catalunya i que amb la creació gradual de 475.000 llocs de treball es generarien noves cotitzacions de treballadors i empreses, cosa que implicaria una duplicació del PIB en 10 anys (més de 400.000 milions d’euros)”, ha continuat David Ros. L’objectiu que pretén fer visible aquest projecte és que el fet d’esdevenir un estat i posar en pràctica aquestes mesures teòriques “garantirà que cap pensionista es quedi sense pensió”, ha sentenciat l'economista.

Mitjançant unes dispositives, el director de recerca i responsable d’Empresaris per la Independència, Josep Maria Martorell, també ha incidit en fer anar la “ciència bàsica” per aconseguir benefici econòmic, sempre amb l’ajuda i cooperació de l’Estat: “La meva tesi és que hi ha països que han aconseguit convertir la ciència en diners i Catalunya està preparada per fer-ho, l’únic requisit és tenir una ciència vàlida, no hem arribat fins aquí per casualitat”. Martorell ha afegit: “Necessitem ser un estat, és una condició necessària, no pas suficient”. I ha conclòs que la clau és “gestionar els principis de la ciència política, la qual encara no s’ha tocat”.

Per la seva banda, el responsable sectorial de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Francesc Sánchez, ha donat una visió “més empresarial”: “El nostre objectiu com a col·lectiu i, amb ja 1.200 associats, és donar arguments a favor de la independència, hem d’escampar la veu a pobles i ciutats i garantir tant una seguretat jurídica com una estabilitat econòmica”, ha declarat Sánchez.

Quant a l’impacte  de la independència en les empreses, l’Assemblea Nacional Catalana ha aportat la seva visió personal mitjançant un manual on hi apareix l’explicació del Model Econòmic Català, basat en l’esforç originari d’arrels industrials i el paper de l’empresari com a líder. A la vegada, el text també compta amb un espai dedicat a la preocupació dels empresaris endinsats en la seva realitat de competitivitat i viabilitat; la dedicació a les oportunitats per a l’empresa dins el model català; i, per últim, els dubtes econòmics que poden passar pel cap d’un empresari català quant a les barreres aranzelàries, Catalunya en una economia internacionalitzada i la viabilitat de les finances públiques catalanes.

'Els no partidaris de la independència no creuen en aquest estudi'

Segons David Ros la crítica que fa la gent que no es partidària d’ésser un estat independent  “hauria de defensar les seves raons amb arguments, haurien de rebatre xifra per xifra el que ha dit un especialista en macroeconomia, perquè sabem el que tractem”. “Jo mateix he treballat més de 30 anys com a interventor en administració local, conec molt bé les xifres del sector públic, les sé interpretar i estudiar bé, qui vulgui rebatre que ho faci, però lògicament s’han de discutir amb més arguments i més càlculs realitzats”, continua Ros.

Els antecedents de l’estudi econòmic

Aquest estudi parteix d’un altre projecte previ, el qual s’engega a causa del neguit dels treballadors quant a l’existència dels llocs de feina i les condicions laborals dignes. “A partir d’aquí els autors estudien com la independència els pot beneficiar”, ha explicat el responsable sectorial de Recerca per la Independència, David Ros. Aquesta anàlisi, que es va dur a terme “per petició de la Sectorial d’Economia”, va partir del supòsit que Catalunya fos independent i pogués gestionar els seus propis recursos: “Això suposaria plantejar una gestió de 80.000 milions d’euros en impostos –els que generem tots plegats -, i preguntar-se en què es convertiria tot aquest territori dins el món del treball”.

D’aquesta manera els resultats van ajudar a fer veure als autors, un equip d’economistes, que moltes “inversions iniciades ja havien estat planificades, però que finalment van ésser aturades”. Un dels supòsits que contemplaven era que amb els diners que recuperarien del dèficit fiscal s’invertirien en infraestructures, sanitat i ensenyament. “Quants llocs de treball podríem crear si injectem diners en aquests tres sectors?”, es pregunta l’economista David Ros.

L’estudi detalla les estructures d’Estat, els llocs que crearia i s’arriba a dos conclusions: “per una banda, Catalunya generaria 475.000 llocs de treball, i per l'altra, el 85% d’aquests serien en el sector privat i d’àmbit qualificat". "Per un lloc qualificat es generen tres llocs de treball i mig de menys qualificats, per tant és una de les coses que necessita l’economia catalana", conclou Ros.