Un tomb pel passeig de Mata

Des de l'entrada en vigor del confinament municipal de cap de setmana, a Reusdigital.cat us hem estat oferint un seguit de rutes i itineraris per redescobrir la bellesa del terme. D'aquesta manera, hem tombat pels passejos de Misericòrdia, de Prim i de Sunyer per destacar-ne curiositats i les seves respectives històries, i ara enfilarem el de Mata per subratllar-ne els seus atractius. Conegut com el passeig del Seminari fins a finals del segle XIX, es va obrir i urbanitzar el 1803. Els terrenys eren d'Andreu de Miró i de Folch, el fill de Pau de Miró i de March. Aquest, terratinent i comerciant, va ser batlle entre 1773 i 1774. De la nissaga en recordem el Palau Miró, a la plaça de Prim. 

El nom actual del passeig, amb tot, el devem al doctor Pere Mata, també alcalde, però cèlebre per la seva trajectòria professional a la medicina i per la seva obra literària, rellevant en els camps de la poesia i la novel·la. Segons les cròniques municipals de l'època, el projecte inicial d'urbanització de la via es va veure interromput per la guerra del Francès. De fet, d'entrada es va contemplar la col·locació de diferents estàtues i fonts al llarg de l'avinguda. Sí que s'hi van plantar, però, fileres de plàtans que van donar un aspecte molt particular a aquest racó del terme. 

Del seminari o Casa-Missió de Sant Vicenç de Paül, que va servir per batejar la via en la seva primera obertura a la ciutat, cal apuntar que els seus impulsors van rebre l'autorització per tirar endavant el projecte del conservador Josep Pedret. L'edifici es va començar a construir el 1758 i es va abandonar el 1811, amb l'entrada dels francesos a Reus i l'ocupació de Tarragona. El seminari es va convertir en un hospital de sang per la gran quantitat de ferits que va originar el conflicte. 

Fet el breu apunt històric, el recorregut que inclou el passeig de Mata es pot continuar pel de Sunyer, avall, o en sentit contrari cap a l'avinguda de l'Onze de Setembre. Des de la Font del Triptòlem, al pas hi trobareu blocs de pisos d'estil funcional de les dècades dels 50 i dels 60, o la fumera de l'antiga fàbrica Weger, ara escapçada pel llamp que en va esquedar la part superior l'any 2015. Si bé s'està replantejant el futur del passeig, el fet és que dècades enrere es va prioritzar el trànsit de vehicles. Com a curiositat, cal recordar que a l'entorn s'hi van fer diverses edicions de la Fira de Mostres. 

Testimoni i evidència d'aquest fet, el surtidor d'aigua de la cruïlla amb el carrer Ample i la Palma va recuperar, el 2012, l'estàtua dels dofins de Josep Piqué. Obra de 1974, precisament amb motiu de la Fira de Mostres, va fer cap a la plaça d'Antoni Villarroel fins que arran d'una mostra de l'artista al Centre de Lectura en va sorgir l'opció de recuperar la peça. Passada la caserna de la Guàrdia civil i la Casa dels mestres, hi trobareu un petit oasi on s'hi pot contemplar el bust de Pere Mata, a càrrec d'Artur Aldomà, en un conjunt que complementa un estany.