-
Porta del llibre 'De la mano de Federico'
Arpa Editors
Títol: De la mano de Federico
Autor: Lluís Pasqual
Edició: Arpa Editores
Debut literari del director teatral Lluís Pasqual amb la figura de Federico Garcia Lorca com a referent. Però no pas com a excusa per a una biografia més del polifacètic andalús (de fet la primera proposta de l'editor), sinó més aviat en forma d'apunts autobiogràfics de l'artista reusenc. Perquè 'De la mano de Federico' parla de la relació singular establerta per l'actual màxim responsable del Lliure amb els textos, la vida i l'obra de Lorca. Entrellaça intimitats (les cançons del granadí cantades per la seva mare durant la infantesa a la casa familiar), amors i anècdotes (les viscudes per exemple amb Núria Espert i Sara Baras a través de la posada en escena dels seus clàssics, amb especial menció a 'El Público' i la 'Yerma' de 1971 que sempre ha considerat irrepetibles) viscudes al caliu de les representacions de la seva producció dramatúrgica i del contacte amb familiars de Lorca que li han obert la porta de casa seva. Paral·lelismes hi són. Des d'haver nascut el mateix dia (un 5 de juny encara que amb 53 anys de diferència) fins a la passió pel teatre i per la importància de fer arribar la cultura al poble.
Aquest intent de comprensió de la figura del geni mort als 38 anys pel feixisme emergent porta Pasqual (que no dubta en considerar-se un germà bessó de la figura real i no pas la inventada amb posterioritat a la seva mort) a parlar clar. Lluita contra la imatge transfigurada forjada durant el franquisme ("el van convertir en un poeta folklòric per despolititzar-lo", ha afirmat en les entrevistes de promoció del llibre). Nega així la seva presumpta connexió amb la voluntat de canviar el món que l'envoltava. En definitiva, 160 pàgines escrites gairebé tal com eren pensades perquè les idees feien temps que estaven presents a la ment del reusenc i només necessitaven d'una excusa per veure la llum.
Nascut a Reus el 1951, el currículum de Pasqual és de traca i mocador. Llicenciat en Filosofia i Lletres i en Art Dramàtic així com fundador i primer director del Teatre Lliure el 1976 (condició que ha recuperat amb el pas dels anys), es va convertir en només 32 anys en director del Centro Dramático Nacional de Madrid estrenant mundialment l'obra lorquiana 'El Público'. L'any 1990 va marxar a París per fer-se càrrec de l'Odéon (una aventura de sis anys), i obrir així pas a un periple que el va convertir posteriorment en responsable escènic de la Biennale di Venezia i assessor del Teatro Arriaga de Bilbao. Entre els premis rebuts destaquen el Premi Nacional de Teatre, el Premio Nacional de Cultura o la Legió d'Honor concedida pel govern francès.
Aquest article rep la col·laboració de la Fundació Privada Reddis.
