-
Josep Vicenç Foix
La Fundació J.V. Foix continua sense defallir la seva tasca de mantenir viva i activa, la memòria i l'obra d'un dels millors i més interessants poetes que ha donat la nostra literatura. Cada any publica un llibre amb voluntat d'aportar novetats al voltant de la personalitat de l'escriptor de Sarrià. Són aproximacions que exploren nous aspectes, recopilacions temàtiques o temporals acompanyades d'estudis que aporten noves llums i mirades erudites al voltant de les poesies sempre sorprenents de Foix.
L'últim lliurament és 'Cap mà no em diu adéu. Poesia 1917-1936', una edició a càrrec de dues de les persones que més en saben i que més l'han treballat, Jordi Cornudella i Margarida Trias. Cal que ens situem abans de la guerra civil, després de la publicació dels seus primers llibres 'Gertrudis' (1927) i 'KRTU' (1932). A banda d'aquests dos volums tancats també es va dedicar en cos i ànima a una tasca que ell va batejar com "investigador en poesia", cosa que el portava a publicar en diferents publicacions periòdiques de premsa vinculada a la literatura. Des del 1917 i fins que va començar la guerra, J.V. Foix va dur a terme una tasca intens. Una part es va veure aplegada en els dos primers llibres però la resta, que no era gens menyspreable, es va publicar de manera esparsa, ja fos en revistes, en revisions concretes o recuperats de manera puntual per tal de formar part d'altres llibres molt posteriors.
La Revista, Trossos, La Cònsola, L'Amic de les Arts, Quaderns de Poesia i el diari La Publicitat van ser els llocs que van difondre els seus poemes. Cornudella i Trias han dut a terme una tasca intensa que ha permès rescatar i ordenar tot el que va publicar abans del 36, construint així el corpus precís dels primers vint anys del poeta.
A banda de recuperar els poemes, l'estudi permet establir una cronologia precisa de l'obra de Foix que, a més era molt metòdic i que mentre durava el lligam amb una publicació hi publicava quasi en exclusiva (amb ben poques excepcions). Així doncs tot arrenca amb la invitació de Joaquim Folguera per col·laborar a La Revista. Més tard també publicaria a Trossos, la capçalera que Foix va comprar a Josep Maria Junoy, publicant-ne dos números amb dues proses pròpies.
Entre el 1919 i el 1920 publica a la revista de Sarrià La Consola. Després ho fa amb menys freqüència fins que l'agost del 1926 apareix L'Amic de les Arts, la revista de Sitges que dirigeix el seu amic Josep Carbonell i que seria cabdal en la seva vida creativa ja que fins i tot va utilitzar aquest nom com a marca per autoeditar-se els seus llibres des del 1927 (Gertrudis) fins a l'any 1971 (Mots i maons, o a cadascú el seu).
Per tant, doncs, som davant d'una brillant i documentada aproximació als primers vint anys de creació poètica de J.V. Foix, tota una joia que val la pena explorar.
