Fa vint anys el Casal Despertaferro era al carrer Sant Elies de Baix, tal com en diem els veïns. Fa vint anys érem vins anys més jóvens, però també manaven els socialistes. "Festa sí i lluita també", dèiem amb alegria en aquella època perquè allò Estellés del poble unit, alegre i combatiu ens ho crèiem, més que no pas la tendència actual de sortir cada col·lectiu amb un ciri trencat. Teníem la idea de fer un Reus nacionalment reconstruït i uns Països Catalans lliures, i si de passada podíem fer-ho fent festa, doncs l’equació era completa. Vint anys més tard l’èxit ens el podem atribuir a la part festiva, mentre que la llibertat i els Països Catalans potser són més lluny.
El Bou de Reus va sortir per fer gran la Festa Major de Reus, per trobar nous espais de festa com han estat la cercavila Correbanyes, el sopar del Bou i Arròs o la revitalització festiva del 24 de juny com a Diada Nacional dels Països Catalans, perquè per Sant Joan el Bou va ser el primer element festiu a sortir a celebrar el dia d’una manera continuada. Vam fer un gran bou negre, semblant als miures, un bou que ens connecta amb les Terres de l’Ebre i el País Valencià, però també amb d’altres parts de la Mediterrània, perquè l’objectiu era teixir complicitats amb altres orígens, però no per compartir o afluixar la nostra identitat, sinó per apuntalar-la amb els punts culturals en comú que tenim amb les cultures en contacte, per sota la taula de les identitats futboleronacionals.
El Bou de Reus no va néixer per ser marginal, potser alternatiu, però amb vocació d’arribar a la majoria, com ha fet. Només arribant a la majoria i parlant la majoria es pot explicar que les coses no són blanques o negres, en festa i en el dia a dia. El Bou ha explicat que es pot fer festa popular i tradicional fora del Seguici, li ha costat però sembla que vint anys després gairebé tothom ho ha entès. Estar fora del corrent imperant no vol dir que t’hagis de recloure només en els teus i esperar que et vinguin. El Bou porta vint anys ensenyant els dies de festa el que podem ser els dies de fenya, i sense saber-ho, estàvem seguint aquella divisa de Josep Anselm Clavé: "Associeu-vos i sereu forts, instruïu-vos i sereu lliures, estimeu-vos i sereu feliços".
Per molts anys més de Bou de Reus.
Antoni Veciana és gestor cultural.
