10 anys sense el Jordi Bonet, sopar d’amics

Un altre any i ja en son deu que recordem, de manera especial i com una celebració, que el Jordi es va quedar en aquella muntanya gelada

Si nois molt bé, molt ben pensat organitzar aquest soparet en honor al Jordi, una excusa com una altra, per seure, beure i menjar, parlar i recordar.

Al mig els amfitrions.. si no en som ningú d’amfitrions... Amigues, amics, el Venanci, la gent de la Ràdio, els qui van compartir pis amb ell, les qui van compartir nits i concerts,  els de les sortides a la muntanya, de les sopes i les fideuàs a la matinada, els amics de tota la vida, les amigues de sempre i més, els qui  no els coneixien tant, els qui no van venir però hi eren, tots que l’estimen de veritat, des del fons...

“Un brindis: pel Jordi, salut! Va home va! que això no és ni brindis ni res... una mica més d’alegria.... posa’m més vi. Ara una perdiueta, va..  un glop i avall:  uf, massa fort això”

Escoltem la teva veu, dolça, sensual i acollidora, parlant a la ràdio, la música, el jazz. Jazz, sempre jazz. “Li agradava el funky; també el jazz clàssic, aquell jazz dels anys quaranta”... “Si, a mi que m’agradava més la música tipus Talk’n heads, em va fer conèixer el jazz... Si i després, amb els anys escoltaves pop rock i sabies si era bo o no...”

Està clar que aquest gentleman alternatiu, tenia una cultura i un bagatge musical immens i, traslladava aquesta passió, com un expert pedagog, amb constància i una il·lusió immensa a tots qui l’envoltaven.

Ballant a la Palma, fent un rom al Campus, als concerts de Sallent de Gállego..

“Una mica oenegé també era el Jordi, que arreplegava a tothom. I aquells riures... te’n recordes? Legal, era molt legal, això està clar per tothom”

Salut Jordi,  i l’any que ve ens tornarem a trobar per recordar-te de manera especial.