És un clàssic que en una campanya electoral es diguin mentides. Bé, a vegades són mitges veritats, cosa que pot arribar a ser pitjor. Pensar que la gent se les creu forma part del distanciament de la societat amb els polítics. Després dels resultats de diumenge, que no qualificaré perquè ja ho han fet tots els mitjans internacionals, les mentides han continuat. De fet, la més gran es va dir el mateix diumenge a la nit i alguns la repeteixen sense parar com si d'un mantra es tractés.
Aquesta mentida és que el no es va imposar a les eleccions de diumenge. Doncs, no. El 47,84% dels vots van ser independentistes. Alguns fan creure que la resta són vots del no. D'entrada, si algú vol sumar sís i nos, que deixi fer un referèndum. Però, a més, als referèndums els vots nuls i en blanc no es compten. Certament, a Catalunya això deixaria el sí per sota, encara, del 50%. Però més a prop. A més, en aquest no es compta Catalunya Sí que es Pot, UDC, el Pacma, el Partit Pirata... tots els quals ja han dit explícitament que entre els seus votants n'hi ha del sí i del no...
Una altra mentida és que el vot independentista està estancat. L'augment de la participació ha demostrat, d'entrada, que amb un vot per sobre del 75%, els independentistes també obtenen majoria absoluta al Parlament. Però, a més, els independentistes han obtingut a la ciutat de Barcelona 16.231 vots més que al 9-N, tot i que llavors votaven els més grans de 16 anys. A l'àrea metropolitana –els 36 municipis que en formen part– ha crescut en 77.808 vots. I al Principat el creixement és de 318.920 vots, un nombre semblant, certament, al del vot del no.
I encara una altra mentida: que cal esperar a les generals espanyoles perquè serà més fàcil una solució. I de qui vindrà? De la dreta segur que no. Del PSOE tampoc. Ja ha dit que en cap cas avalarà un referèndum sobre la independència de Catalunya com els celebrats al Quebec o Escòcia. Podem, certament, el promet. Però vistos els grans resultats a Andalusia i Catalunya, confiar-ho tot a un partit perdedor no sembla una opció.
Joan Rueda és cap de redacció d'El Punt-Avui.
