Els alcaldes de l'Ebre veuen inevitable un canvi en el model de gestió sanitària de Sagessa

El control que la Generalitat exercirà en la gestió de l'Hospital de Sant Joan, a partir de l'any que ve, obre la porta, de forma evident, a canviar el model en aquells centres sanitaris  de l'Ebre que ara estan en mans de Sagessa, a través de les empreses Ginsa o Gecohsa. Aquesta és la percepció que tenen els alcaldes de Tortosa, Ferran Bel, d'Amposta, Adam Tomàs, i de Móra d'Ebre, Joan Piñol, els quals qüestionen el servei donat els darrers anys, quan han aparegut els problemes econòmics i judicials al voltant del Grup Salut de Reus. Gestió més territorialitzada, inversions, un millor servei i una àrea sanitària mancomunada a l'Ebre són algunes de les reivindicacions dels alcaldes de cara al conseller de Salut, Toni Comín. El més probable és que la capital del Baix Camp, doncs, deixi de tenir presència més al sud en matèria sanitària.

"No sé si el sistema de consorci com el de Reus es pot aplicar a les Terres de l'Ebre, però si el soci majoritari de Ginsa canvia de forma de gestió, no té massa sentit continuar amb una empresa que ja no estarà present ni a l'Hospital de Sant Joan". Són paraules de l'alcalde d'Amposta, Adam Tomàs, qui assegura que des de fa temps que ja es treballa en un canvi de governança sanitari al territori i que la decisió del conseller Comín "accelerarà aquest procés". Per Tomàs, el model ha tingut sentit durant un temps, però la judicialització de Sagessa i la situació econòmica de l'Ajuntament de Reus han tingut una incidència negativa en el dia a dia.

"Nosaltres ja ens havíem mostrat una mica crítics respecte als serveis que se'ns prestava al llarg dels últims temps i la decisió amb Reus precipitarà el canvi de model, que crec que s'acabarà materialitzant a principis d'any", assegura l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel. Des de la capital del Baix Ebre aposten, això sí, per tenir un sistema propi: "Reus i l'Ebre són dues realitats diferents. A Tortosa, per exemple, la Generalitat té molta presència amb l'ICS, amb un hospital de referència i després ens trobem amb la singularitat de Móra. Per tant no veig una solució idèntica", indica Bel.

En canvi, l'alcalde Móra d'Ebre, Joan Piñol, sí que aposta per una solució idèntica a la de Reus. "La decisió del conseller em produeix satisfacció, no és ni més ni menys allò que hem plantejat des de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Priorat, que hi hagi una entitat mixta, o com vulguis, amb un percentatge majoritari de la Generalitat i amb representació de les capitals de comarca i dels consells comarcals", afirma Piñol, qui a més, assegura que és un avantatge que "el nostre hospital sigui de l'ICS, i per tant, no seria tan complexe, des d'un punt de vista jurídic, fer el canvi de model, com sí que passa a Reus que l'edifici és municipal".

Singularitats locals

Joan Piñol ha estat un dels alcaldes que més ha aixecat la veu contra la gestió sanitària duta a terme a Reus i les seves conseqüències en la resta de territoris. "No m'atreveixo a dir que el model Sagessa estigui esgotat, de fet, estic plenament satisfet de la gestió sanitària, però no tant de l'administrativa o econòmica", manifesta l'alcalde de Móra d'Ebre. El principal punt polèmic continua sent la decisió de destinar 4 milions d'euros dels dividends de Gecohsa per salvar l'Hospital de Sant Joan: "des d'un punt de vista jurídic i mercantil, no hi ha cap dubte que els 8 milions de reserves són de Reus, ara bé caldria analitzar d'on vénen aquests diners".

I Piñol ho té força clar: "de la desinversió continua a Móra d'Ebre. Els sindicats i l'empresa tenen un pla d'inversions consensuat de 2,3 milions d'euros, l'ajuntament ha aprovat una condonació de l'IBI de 700.000 euros i no s'han cobrat les productivitats dels treballadors. Sense aquestes mesures, els 8 milions no hi serien". L'alcalde dubta que les inversions puguin arribar a l'hospital quan queda poc més d'un any de concessió i resta importància als diners de les reserves: "Si Comín ve i em diu de fer una gestió mixta, amb majoria de la Generalitat i que Salut invertirà 2,3 milions d'euros per inversions, firmo ara mateix".

Piñol es queixa que l'Hospital de Móra d'Ebre ha tancat en negatiu l'any perquè el CatSalut no reconeix ara unes factures que abans sí que comptabilitzava, i per això, no es poden pagar els objectius de l'any passat. A més, subratlla que està d'acord en establir una xarxa sanitària a l'Ebre, però en condicions d'igualtat amb Tortosa i Amposta: "primer donem solució a la gestió territorial que reclamen i després ja anirem a parlar de tu a tu. No vull anar de Reus per caure a les mans de Tortosa o Amposta".

Bel vol una millor gestió, no ser protagonista

"Nosaltres no reivindiquem tenir més pes en la gestió, sinó una millor gestió, que els serveis siguin més àgils. No és un problema de protagonisme", explica l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, qui creu que el consistori tortosí hauria d'influir en les grans decisions estratègiques però no en el dia a dia. "Històricament sempre hem tingut un bon servei de Sagessa però els últims anys hi hagut dificultats a Reus, no per la voluntat del seu govern, i ens ha acabat afectant a la resta", continua Bel.

A Tortosa, Ginsa gestiona l'Hospital de la Santa Creu i la Clínica Terres de l'Ebre, mentre que l'ICS s'encarrega del centre Verge de la Cinta. Preguntat per la possibilitat que la Generalitat acabi gestionant tots dos centres, Bel reconeix que és viable, però que s'ha de puntualitzar que mentre el primer centre sanitari, propietat de l'ajuntament, "és essencialment un sociosanitari", el segon és l'hospital de referència a la ciutat i l'Ebre. "El conseller ja sap el meu posicionament i crec que podem implementar algun sistema innovador que pivoti sobre la Generalitat, amb els ajuntaments aportant el seu granet de sorra", conclou Bel.

Un punt d'inici per a Amposta

"Estem en el punt d'inici del canvi de model. Si ho fem no és per una qüestió econòmica, sinó per voler tenir una gestió més territorialitzada, que no es faci des d'un lloc més llunyà. Des que sóc president de l'Hospital Comarcal d'Amposta, he ressaltat als consells d'administració de Ginsa que trobem a faltar una certa sensibilitat cap al nostre territori", ressalta Adam Tomàs. El seu govern no té cap intenció de formar part de la governança de Sagessa, com sí que passava amb anterioritat, i havia reclamat que els gerents dels diversos hospitals d'Amposta, Móra d'Ebre i Tortosa no estiguessin en mans de l'empresa reusenca.

D'altra banda, Tomàs opina que l'estructura de Sagessa "no s'ha sabut adaptar" als canvis normatius i això "ha comportat una judicialització que ha comportat una dificultat molt gran en la gestió". Des d'un punt de vista econòmic, l'Hospital Comarcal d'Amposta es troba en una bona salut: "tenim deute però els resultats són positius. No obstant això, tinc la sensació, de quan estava a l'oposició, que hi havia massa gestió política i es podria haver fet una gestió més eficient".

L'alcalde d'Amposta no acaba de ser partidari de la creació d'un consorci sanitari únic a les Terres de l'Ebre: "no volem que es visualitzi que s'acaba col·locant a segons qui". Amb tot, considera que s'ha de crear una nova estructura, "sigui empresa pública o institut de la salut de l'Ebre, amb més pes de la Generalitat i cert pes dels ajuntaments".