Carles Puigdemont i Casamajó, 9è president de la Generalitat de Catalunya (si us plau, deixem de banda els antics nobles i altres membres de casa bona que varen exercir un càrrec de poder no democràtic, dels que hi havia abans de la Il·lustració), és un tipus ben particular.
I no ho dic per aquesta pinta de viatjant de comerç de l’era digital que ostenta –amb tot el meu respecte per dita activitat, en cas que existeixi–, sinó més aviat perquè és tot un exemple de polític capaç de vendre un dia sí i un altre també, i amb aquella alegria, productes ben diferents.
M’explico: just el dia abans de l’enèsima proclamació històrica en l’enèsim dia històric que vivim des de 2009 cap aquí, l’exbatlle de Girona, ara Molt Honorable, va participar en un acte per celebrar l’ascens de l’equip de futbol de la seva ciutat a la lliga de futbol coneguda per Liga Santander, patrocinada per la senyora Patricia Botin; una lliga, doncs, que es juga a Espanya, o, si ho preferiu, a l’Estat espanyol.
L’home en qüestió es mostrava d’allò més cofoi i de ben segur que no podria evitar unes ganes enormes de trobar-se ja a la llotja de l’estadi de Montilivi compartint amb els dirigents guardiolans d’aquest club gironí el dia de la visita del personatge titular del “pufo” Castor que ens va deixar, davant de les nostres costes al sud del Delta de l’Ebre, una econòmica, útil i preciosa construcció: em refereixo al President del Real Florentino CF, dotze vegades campió d’Europa.
M’agradaria que els militants i/o membres de les forces de xoc de l’Assemblea Nacional Catalana, d’Òmniun Cultural, dels diversos Pactes pel drets a decidir i, també, per descomptat, les nostres “revolucionàries” cupaires em fessin rectificar del meu error de pensar que és una absoluta incoherència voler assolir l’estat independent en forma de república –tema sobre el qual, segons diu l’esmentat Puigdemont, se’ns preguntarà el proper 1 d’octubre– i jugar, a partir de finals del proper mes d’agost, la Liga Botín.
Aprofitaré l’ocasió per dir que això d’esser federalista té, entre moltes altres coses, una qualitat bàsica, que és la de la coherència a desitjar que el club de la meva ciutat, el CF Reus (Deportiu?) assoleixi l’any vinent la primera divisió, si les virolles del senyor Olivé ho permeten i si tenim prou sort en els fitxatges i la temporada.
El federalistes, ja ho saben vostès, no volem estats nous ni que ens ho facin més dolcet i tendre amb això de la República; però si a més som federalistes futbolers no volem lligues de futbol d’un nivell escarransit com la de Dinamarca, per exemple.
Ramon Salvat Guarque és soci de Federalistes d’Esquerra.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics